Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

su respeto dejaría.

Advertido y medroso desto el castellano, trujo luego un libro donde asentaba la paja y cebada1 que daba a los arrieros, y con un cabo de vela que le traía un muchacho, y con las dos ya dichas doncellas, se vino2 adonde don Quijote estaba, al cual mandó hincar de rodillas; y, leyendo en su manual, como que decía alguna devota oración, en mitad de la leyenda alzó la mano y diole sobre el cuello un buen golpe, y tras él, con su mesma espada, un gentil espaldazaro, siempre murmurando entre dientes, como que rezaba. Hecho esto, mandó a una de aquellas damas que le ciñese la espada, la cual lo hizo con mucha desenvoltura y discreción, porque no fue menester poca para no reventar de risa a cada punto de las ceremonias; pero las proezas que ya habían visto del novel caballero les tenía la risa a raya. Al ceñirle la espada, dijo la buena señora:

-Dios haga a vuestra merced muy venturoso caballero y le dé ventura en lides3.

Don Quijote le preguntó cómo se llamaba, porque él supiese de allí adelante a quién quedaba obligado por la merced recebida; porque pensaba darle alguna parte de la honra que alcanzase por el valor de su brazo. Ella respondió con mucha humildad que se llamaba la Tolosa4, y que era hija de un remendón5 natural de Toledo que vivía a las tendillas6 de Sancho Bienaya7, y que dondequiera que ella estuviese le serviría y le tendría por señor. Don Quijote le replicó que, por su amor, le hiciese merced que de allí adelante se pusiese don y se llamase doña Tolosa. Ella se lo prometió, y la otra le calzó la espuela, con la cual le pasó casi el mismo coloquio que con la de la espada: preguntóle su nombre, y dijo que se llamaba la Molinera8, y que era hija de un honrado molinero de Antequera; a la cual también

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 44 (BDH)

pag44_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) cebada: civada. Els cavalls s'alimenten amb civada (cast. avena), i no amb ordi, que és un gra molt més car. Apuntat per Marcel Mañé al seu llibre "El Quixot". (JV #cat #pref)

  2. 2) venirse: seria més normal irse, en castellà. (LB, PX #cat #lex)

  3. 3) lides: baralles. (LB #aclariment)

  4. 4) Tolosa [de Toledo]: si no fos de Toledo, potser occitana. (LMM)

  5. 5) remendon: en anglès, butcher, carnisser. (LB #pendent #ang)

  6. 6) tendillas de Sanchobienaya: els diccionaris traductors (tots posteriors al Quixot), fins al segle XIX, diuen de tendilla, botiga petita. Però el Covarrubias diu de Tendilla: villa del Arçobispado de Toledo, titulo de Condado, dizen ser Arabigo. En anglès, dwelt in the Rewes of Sancho Benega. Les rewes (files, rows) em fan pensar en una estesa de coses, i estendre en castellà és tender. Podria ser a les esteses de. Curiós que això vagi escrit tot junt, i després estigui arreglat a nom i cognoms. Especialment quan la paraula tendillas tampoc queda clara. El DCVB ens comenta el llinatge Benages. I per topònim, trobem al Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades de Ramon Pere Anglès el topònim de Benages, amb diverses ortografies, situat a la banda dels Rius. Potser en Servent ens diu que el carnisser viu a les Riues de Benages? Potser les tendillas castellanes provenen de veure la versió anglesa, Rewes, que es pot interpretar com Rows, i d'aquí passar a tendillas, tot i que parlant de fileres de coses s'hauria de dir tendaleras. (LB #pendent #ang #cat) En LMM creu que hauria de ser tiendillas. (LMM #cat)

  7. 7) Sanchobienaya: en LMM ho apunta segons Sancho Benaja. Sanç (sense) Bé-n'haja (LMM).

  8. 8) Molinera [d'Antequera]: podrien ser jocs de paraules, antes que era, i molt li n'era. (LMM)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: