Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

queden libres del fuego, y todos los demás, sin hacer más cala y cata, perezcan.

-No, señor compadre -replicó el barbero-; que éste que aquí tengo es el afamado Don Belianís.

-Pues ése -replicó el cura-, con la segunda, tercera y cuarta parte, tienen necesidad de un poco de ruibarbo1 para purgar la demasiada cólera suya, y es menester quitarles todo aquello del castillo de la Fama y otras impertinencias de más importancia, para lo cual se les da término ultramarino, y como se enmendaren, así se usará con ellos de misericordia o de justicia; y en tanto, tenedlos vos, compadre, en vuestra casa, mas no los dejéis leer a ninguno2.

-Que me place3 -respondió el barbero.

Y, sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes y diese con ellos en el corral. No se dijo a tonta ni a sorda4, sino a quien tenía más gana de quemallos que de echar una tela5, por grande y delgada que fuera; y, asiendo casi ocho de una vez, los arrojó por la ventana. Por tomar muchos juntos, se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana6 de ver de quién7 era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco.

-¡Válame Dios! -dijo el cura, dando una gran voz-. ¡Que aquí esté8 Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre9; que hago cuenta10 que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán11, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán12, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante13 hizo con el alano14, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada15, y la señora Emperatriz, ena

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 63 (BDH)

pag63_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) ruybarbo: planta purgant. (LB #aclariment)

  2. 2) a ninguno: a ningú. Hauria de ser a nadie. (LB #cat)

  3. 3) que me plaze: l'expressió em sona estranya. En anglès, I am pleaſed, però a la pàg. 241 això hi apareix com un si us plau de l'anterior parlant. Aquí també encaixaria que la petició anterior fos amb si us plau, perquè sino aquest anterior parlant sembla que donaria una ordre massa agressiva. I I am pleased també hi queda ben estrany, com a resposta a l'ordre. (LB #cat #pendent)

  4. 4) No ſe dixo a tonta, ni a ſorda: si ho ha dit al sord, no ho ha dit al peresós, es diu referint-se a algú que demostra molta diligència quan li manen o recomanen una cosa que li convé [DCVB]. La mateixa frase apareix al 2on llibre d'El Quixot, just en un cas com el que descriu el DCVB, així que s'ha de tractar d'una frase feta. En anglès, the wordes were not ſpoken to a Mome or deaf person. En francès, il ne le dit point à vne ſotte n'y a vne ſourde. En italià, non lo diſſe a una balorda, ne a vna ſorda. (LB #cat)

  5. 5) tenia mas gana de quemallos, que de echar vna tela, por grande y delgada que fuera: més ganes de cremar-los, que de fer una llençada filant prim. En anglès, than to weave a piece of linnen, were it neuer ſo great and fine. En italià, che di fare vna tela grande, & ſottile. En francès, che d'ourdirvne toile pour grande & deliee qu'elle fuſt. Jo m'ensumo que devia dir que d'ordir una llençada grossa i fina, i tots han confós el procés de llençar els llibres amb un derivat de llenç, tela de lli. Grossa a l'entendre llençada com augmentatiu, i entenent filar prim per fer un llenç prima. Conjecturem que les traduccions anglesa, italiana i francesa estarien forçades a semblar-se a la castellana, i això en podria haver introduït part dels calcs (ordir, great, fare una tela grande, ...). (LB #cat #ang #fra #ita #pref). En Jordi Bilbeny creu que pot voler dir tenir ganes de llançar una teia al foc (JB).

  6. 6) tomò gana de ver: va agafar ganes de veure. Sembla una mala traducció del verb agafar (JMV).

  7. 7) ver de quien era: és estrany que d'un llibre desconegut vulgui saber de qui era. Potser un original català deia veure quin era (JMV).

  8. 8) que aqui estè Tirante el Blanco: en francès, admiració, calcat al castellà transcrit al Gutenberg. Però en italià: O pò far la vita mia [...], è poſſibile che ſia quì Tirante il Bianco? I en anglès: Good God [...], is Tirante the white here? (LB #pendent)

  9. 9) compadre: en italià Compare, en francès Compere, en anglès, give me it goſſip. Segons etymonline gossip volia dir familiar, i no el sentit que avui en dia li donem de rumor. (LB #aclariment)

  10. 10) hacer cuenta: fer-se compte d'una cosa. Suposar, calcular una cosa com a possible o probable [DCVB]. O bé, fer comptes de fer una cosa, tenir la idea o intenció de fer-la[DCVB].(LB #pendent)

  11. 11) Quirieleyſon de Montaluan: Kirirelayson de Muntalbà (Cap. LXXVII). Més endavant, Kirielayson de Muntalbà. (LB #aclariment)

  12. 12) Tomas de Montaluan: Thomàs de Muntalbà (Cap. LXXXI). (LB #aclariment)

  13. 13) Detriante: de Tirant. A Gutenberg transcriuen de Tirante, i arreu ho he vist considerat un error d'impremta, però totes les edicions que he vist de principis del segle XVII diuen Detriante. En anglès, francès i italià, Detriante també. (LB #pendent)

  14. 14) Alano: alà, ca d'atura de raça espanyola (avui desapareguda quasi completament), de gran corpulència i força [DCVB]. No mereix majúscula. Al Tirant parla d'el príncep de Gales que per caçador, duia alans (Cap LXVIII). En un Quixot anglès de 1706 ho trobem en majúscula, i anotat que tots els noms llistats són paraules conegudes, i alano seria un Maſtiff-dog, un gos mastí. El DRAE inclou perro alano. Segons etymonline, una raça grossa i potent de gos. (LB #aclariment)

  15. 15) viuda Reposada, y la ſeñora Emperatriz: Viuda Reposada i emperadriu, sense majúscula. (Cap. CXVII). (LB #aclariment)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: