Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

andantes reyes y emperadores, como lo ha mostrado la experiencia en muchos y diversos caballeros, de cuyas historias yo tengo entera noticia. Y pudiérate contar agora, si el dolor me diera lugar1, de algunos que, sólo por el valor de su brazo, han subido a los altos grados que he contado; y estos mesmos se vieron antes y después en diversas calamidades y miserias. Porque el valeroso Amadís de Gaula se vio en poder de su mortal enemigo Arcaláus el encantador, de quien se tiene por averiguado que le dio, teniéndole preso, más de docientos azotes con las riendas de su caballo, atado a una coluna de un patio. Y aun hay un autor secreto, y de no poco crédito, que dice que, habiendo cogido al Caballero del Febo con una cierta trampa que se le hundió debajo de los pies, en un cierto castillo, y al caer, se halló en una honda sima2 debajo de tierra3, atado de pies y manos, y allí le echaron una destas que llaman melecinas4, de agua de nieve y arena, de lo que llegó muy al cabo5; y si no fuera socorrido en aquella gran cuita6 de un sabio grande7 amigo suyo, lo pasara muy mal el pobre caballero. Ansí que, bien puedo yo pasar entre tanta buena gente; que mayores afrentas son las que éstos pasaron, que no las que ahora nosotros pasamos. Porque quiero hacerte sabidor, Sancho, que no afrentan las heridas que se dan con los instrumentos que acaso se hallan en las manos; y esto está en la ley del duelo, escrito por palabras expresas: que si el zapatero da a otro con la horma8 que tiene en la mano, puesto que verdaderamente es de palo, no por eso se dirá que queda apaleado aquel a quien dio con ella9. Digo esto porque no pienses que, puesto que que

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 145 (BDH)

pag145_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) dar lugar: En el sentit de donar oportunitat, donar temps a fer una cosa. ben inclòs als diccionaris. El DCVB menciona que, en aquest sentit, en castellà es diu lugar. Menciona donar lloc a alguna cosa i tenir lloc. No hi veig el donar lloc a algú, que pel context entenc que vol dir permetre. Però al DRAE tampoc hi és. En anglès, they gaue mee no leiſure. (LB #pendent #loc)

  2. 2) honda sima: el DRAE inclou sima com a lloc profund. El DCVB menciona sima com a castellanisme. (LB #aclariment)

  3. 3) debaxo de tierra: sota terra. Avui en dia, seria bajo tierra o bajo el suelo. Però per exemple, sota la taula és debajo de la mesa, amb la preposició de. (LB #pendent)

  4. 4) melezina: el DRAE inclou melecina com a paraula antiga, volent dir enema. En anglès diu gliſter, que entenc com glysterclyster = crestiri/cristeri/clisteri/lavativa. En català no he trobat cap nom semblant a melecina. (LB #aclariment)

  5. 5) de lo que llego muy al cabo: En anglès, almoſt to the end of his life. Sembla del que arribà molt a la fi, quasi a la fi. Potser fins i tot amb el pronom sa fi, que es pot confondre amb article salat. En castellà entenc que no val el cabo, per la fi de la vida. (LB #cat #loc)

  6. 6) cuyta: cuita (JB #cat #lex). Tràngol (PX).

  7. 7) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  8. 8) horma: forma, peces per a donar forma a la sabata. (LB #aclariment)

  9. 9) pueſto que verdaderamente es de palo, no por efſo ſe dirà que queda apaleado aquel a quien dio con ella: donat que és de llenya, no per això es dirà el colpejat que ha rebut llenya. Ho deduïm per la forma anglesa que estimem força literal: although it be certainly of wood, yet cannot it be ſaid, that he who was ſtriken got the Baſtonado. I en francès, encor que veritablement elle ſoit de bois auſſi bien qu'vn baſton, on ne dira pas pourtant que celuy qui en a eſté frappé ayt receu des baſtonnades. A més d'utilitzar el verb rebre, al costat ens anota que en espanyol el joc és millor, perquè palo també vol dir alhora llenya i bastó, i apaleado, baſtonnadé, [...] batu de baſtons. En italià no intenta cap joc de paraules, i canvia força la frase. (LB #cat #lex #ang #fra)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: