Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

-Bien haya1 quien nos quitó ahora del trabajo de desenalbardar al rucio2; que a fe que no faltaran palmadicas que dalle, ni cosas que decille en su alabanza; pero si él aquí estuviera, no consintiera yo que nadie le desalbardara, pues no había para qué, que a él no le tocaban las generales de enamorado ni de desesperado, pues no lo estaba su amo, que era yo, cuando Dios quería. Y en verdad, señor Caballero de la Triste Figura, que si es que mi partida y su locura de vuestra merced va de veras, que será bien tornar a ensillar a Rocinante, para que supla la falta del rucio, porque será ahorrar tiempo a mi ida y vuelta; que si la hago a pie, no sé cuándo llegaré ni cuándo volveré, porque, en resolución, soy mal caminante. -Digo, Sancho -respondió don Quijote-, que sea como tú quisieres, que no me parece mal tu designio; y digo que de aquí a tres días te partirás, porque quiero que en este tiempo veas lo que por ella hago y digo, para que se lo digas.

-Pues, ¿qué más tengo de ver -dijo Sancho- que lo que he visto?

-¡Bien estás en el cuento! -respondió don Quijote-. Ahora me falta rasgar las vestiduras, esparcir las armas y darme de calabazadas3 por estas peñas, con otras cosas deste jaez que te han de admirar.

-Por amor de Dios -dijo Sancho-, que mire vuestra merced cómo se da esas calabazadas4; que a tal peña podrá llegar, y en tal punto, que con la primera se acabase la máquina desta penitencia; y sería yo de parecer que, ya que vuestra merced le parece que son aquí necesarias calabazadas5 y que no se puede hacer esta obra sin ellas, se contentase, pues todo esto es fingido y cosa contrahecha y de burla, se contentase, digo, con dárselas en el agua, o en alguna cosa

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 273 (BDH)

pag273_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) bien haya: bé n'haja, desitjant-li bo. No és al DCVB, però Google Books ens en dóna molts resultats. (LB #cat)

  2. 2) ruzio: ruc. En francès, griſon. En anglès, sovint aſse, i menys sovint, gray aſse. En italià, Leardo (el pel del cavall, quan és barreja de pels blancs i negres). En anglès de Motteaux, en algun lloc ass, en algun altre Dapple (amb taques). La paraula ruzio referint-se a l'ase d'en Sanxo només la trobem referida a quan li han robat, i anteriorment (pàg. 211) indica que és pardo. Els diccionaris castellans només n'inclouen el nom del color. Sospitosament, el diccionari castellà-anglès Stevens de 1706 inclou rúcio de la mancha traduint-lo a an Aſs. Per rúcio, diu que vol dir grey, i que només es fa servir parlant de bèsties. El DccCE ho tradueix tant a grisenc com a ruc, ase, tot i que aquest últim significat no està inclòs al DRAE. (LB #cat)

  3. 3) calabaçada: crec que vol dir que fa capbussetes, però podria ser també caparronada, capada [DCVB]. Els diccionaris castellans diuen que vol dir cops de cap. Ens podem fixar en el sufixe -ada, quan en castellà, en canvi, solem trobar -azo: testarazo, topetazo, cabezazo. Una cabezada en castellà es fa servir per voler dir un son. El DCVB ens documenta a carabassa que té el sentit despectiu de cap, també. En anglès, head-knocks. En francès, una nota al marge ens explica com els espanyols anomenen carabassa al cap. Sobre les capbussetes, un gravat de la primera traducció holandesa (1669) ens dibuixa un Don Quixot amb cap i braços cap a terra en un prat, a punt de fer capbussetes, en comptes de fent cop de caps a les pedres. El text holandès ens parlar de met de kop tegen de steenen/steenrotsen loopen, caminar amb el cap a terra. (LB #cat #pref #pendent)

  4. 4) calabaçada: crec que vol dir que fa capbussetes, però podria ser també caparronada, capada [DCVB]. Els diccionaris castellans diuen que vol dir cops de cap. Ens podem fixar en el sufixe -ada, quan en castellà, en canvi, solem trobar -azo: testarazo, topetazo, cabezazo. Una cabezada en castellà es fa servir per voler dir un son. El DCVB ens documenta a carabassa que té el sentit despectiu de cap, també. En anglès, head-knocks. En francès, una nota al marge ens explica com els espanyols anomenen carabassa al cap. Sobre les capbussetes, un gravat de la primera traducció holandesa (1669) ens dibuixa un Don Quixot amb cap i braços cap a terra en un prat, a punt de fer capbussetes, en comptes de fent cop de caps a les pedres. El text holandès ens parlar de met de kop tegen de steenen/steenrotsen loopen, caminar amb el cap a terra. (LB #cat #pref #pendent)

  5. 5) calabaçada: crec que vol dir que fa capbussetes, però podria ser també caparronada, capada [DCVB]. Els diccionaris castellans diuen que vol dir cops de cap. Ens podem fixar en el sufixe -ada, quan en castellà, en canvi, solem trobar -azo: testarazo, topetazo, cabezazo. Una cabezada en castellà es fa servir per voler dir un son. El DCVB ens documenta a carabassa que té el sentit despectiu de cap, també. En anglès, head-knocks. En francès, una nota al marge ens explica com els espanyols anomenen carabassa al cap. Sobre les capbussetes, un gravat de la primera traducció holandesa (1669) ens dibuixa un Don Quixot amb cap i braços cap a terra en un prat, a punt de fer capbussetes, en comptes de fent cop de caps a les pedres. El text holandès ens parlar de met de kop tegen de steenen/steenrotsen loopen, caminar amb el cap a terra. (LB #cat #pref #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: