Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

no por eso recelo

de no alcanzar desde la tierra el cielo.

Aquí dio fin la voz, y principio a nuevos sollozos Clara. Todo lo cual encendía el deseo de Dorotea, que deseaba saber la causa de tan suave canto y de tan triste lloro. Y así, le volvió a preguntar qué era lo que le quería decir denantes. Entonces Clara, temerosa de que Luscinda no la oyese, abrazando estrechamente a Dorotea, puso su boca tan junto del oído de Dorotea, que seguramente podía hablar sin ser de otre1 sentida2, y así le dijo:

-Este que canta, señora mía, es un hijo de un caballero natural del reino de Aragón, señor de dos lugares, el cual vivía frontero de la casa de mi padre en la Corte; y, aunque mi padre tenía las ventanas de su casa con lienzos en el invierno y celosías en el verano, yo no sé lo que fue, ni lo que no, que este caballero, que andaba al estudio, me vio, ni sé si en la iglesia o en otra parte. Finalmente, él se enamoró de mí, y me lo dio a entender desde las ventanas de su casa con tantas señas3 y con tantas lágrimas, que yo le hube de creer, y aun querer4, sin saber lo que me quería. Entre las señas que me hacía, era una de juntarse la una mano con la otra, dándome a entender que se casaría conmigo; y, aunque yo me holgaría mucho de que ansí fuera, como sola y sin madre, no sabía con quién comunicallo, y así, lo dejé estar sin dalle otro favor5 si no era, cuando estaba mi padre fuera de casa y el suyo también, alzar un poco el lienzo6 o la celosía y dejarme ver toda, de lo que él hacía tanta fiesta7, que daba señales de volverse loco. Lle

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 549 (BDH)

pag549_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) de otre ſentida: d'altri sentida. Al Conde Lucanor hi fan servir otri. Ho han acabat amb e a la del Comte de Benalcaçar i al Comte de Barcelona. Gutenberg transcriu otro. (LB #cat #pref)

  2. 2) ſentir: confusió sentir/oir (LB #cat #lex)

  3. 3) señas: en anglès, tokens. No sembla que ho hagi escrit un anglès, ja que els tokens no poden ser senyals fets movent els braços, per exemple. (LB #noang)

  4. 4) le huue de creer, y aun querer, ſin ſaber lo que me queria: sona estrany. Proposo: a força de forces el vaig creure, i afectar, sense saber (jo) què em volia. En anglès, I moſt forceably beleeued, and alſo affected him, without knowing how much he loued me. En francès, il fallut que ie le creuſſe & que ie l'aymaſſe, ſans ſçauoir ce qu'il me vouloit. En italià, ch'io fui forzata a credergli, & anco a volergli bene, ſenza ſaper quello, ch'io mi voleſſi. (LB #pendent)

  5. 5) dar favor: donar favor, concedir alguna cosa a algú per la nostra bona voluntat [DCVB]. El DRAE no inclou exemples amb donar. (LB #cat #pendent)

  6. 6) alçar el lienço o celosia: el DRAE diu que és un tipus de tela, però aquí s'utilitza com si fos un objecte conegut. Potser deia llençol. I inclou el típic patró dels traductors, de disjuntiva de dues paraules. Anglès, francès i italià utilitzen també una disjuntiva. (LB #pendent)

  7. 7) de lo que el hazia tanta fiesta: fer festes d'alguna cosa. Alegrar-se d'alguna cosa. El DRAE inclou a fiesta com diversion, regocijo, però crec que no acaba d'encaixar. (LB #cat #nodrae #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: