Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

-Tan albarda es como mi padre; y el que otra cosa ha dicho o dijere debe de estar hecho uva1.

-Mentís como bellaco villano -respondió don Quijote.

Y, alzando el lanzón, que nunca le dejaba de las manos, le iba a descargar tal golpe sobre la cabeza, que, a no desviarse el cuadrillero, se le dejara allí tendido. El lanzón se hizo pedazos en el suelo, y los demás cuadrilleros, que vieron tratar mal a su compañero, alzaron la voz pidiendo favor a la Santa Hermandad.

El ventero, que era de la cuadrilla, entró al punto2 por su varilla3 y por su espada, y se puso al lado de sus compañeros; los criados de don Luis rodearon a don Luis, porque con el alboroto no se les fuese; el barbero, viendo la casa revuelta, tornó a asir de su albarda, y lo mismo hizo Sancho; don Quijote puso mano a su espada y arremetió a los cuadrilleros. Don Luis daba voces a sus criados que le dejasen a él y acorriesen a don Quijote, y a Cardenio, y a don Fernando, que todos favorecían a don Quijote. El cura daba voces, la ventera gritaba, su hija se afligía, Maritornes lloraba, Dorotea estaba confusa, Luscinda suspensa y doña Clara desmayada. El barbero aporreaba a Sancho, Sancho molía al barbero; don Luis, a quien un criado suyo se atrevió a asirle del brazo porque no se fuese, le dio una puñada que le bañó los dientes en sangre; el oidor le defendía, don Fernando tenía debajo de sus pies a un cuadrillero, midiéndole el cuerpo con ellos muy a su sabor4. El ventero tornó a reforzar la voz, pidiendo favor a la Santa Hermandad: de modo que toda la venta era llantos, voces, gritos, confusiones, temores, sobresaltos, desgracias, cuchilladas, mojicones5, palos, coces y efusión de sangre. Y, en la mitad deste

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 574 (BDH)

pag574_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) estar hecho vua (uva): en algun lloc (Clemencín?) ho interpreten com estar borratxo. Crec que no hi ha més referències que el Quixot mateix. Sí que l'expressió la trobem al diccionari Tesoro de las dos lenguas espanola y francesa d'Oudin de 1660 (gbooks), però clar, pot ser-hi per deduir el significat de l'expressió al quixot. (LB #pendent)

  2. 2) al punto: de seguit. El DCVB diu: al moment, tot seguit. També apareix al DRAE. (LB #aclariment)

  3. 3) varilla: En un Quixot anglès de 1706 ho trobem anotat com que els de la Santa Hermandad sempre porten varetes, o vares, com a símbol del seu ofici. (LB #pendent #ang)

  4. 4) midiéndole el cuerpo con ellos muy a su sabor: li amidava el cos amb ells (els peus) molt al seu gust. En anglès, where he ſtoode belabouring him at hiſ pleasure (belabour = matxucar, apallissar). El DCVB ens comenta a amidar, ferir en tota l'extensió de l'instrument que pega. Aquest significat no el trobem al DRAE per medir. (LB #cat #nodrae #pref)

  5. 5) moxicon: segons el DRAE, coloquialment, cop que es fa a la cara amb la mà. En català, trobem moixada (cop de morro) i esmoixinar, esmossellar, que volen dir trencar els morros o esdentegar. El DccEC ens suggereix mastegot. El sufix '-icon' podria indicar arrels aragoneses. Aquesta paraula la trobem múltiples vegades a la 1a part, però cap a la 2a part. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: