Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

Quintañona''; de donde arguyo yo que la debió de conocer ella o, por lo menos, debió de alcanzar a ver algún retrato suyo. Pues, ¿quién podrá negar no ser verdadera la historia de Pierres y la linda Magalona1, pues aun hasta hoy día2 se vee en la armería3 de los reyes la clavija4 con que volvía5 al caballo de madera, sobre quien6 iba el valiente Pierres por los aires, que es un poco mayor que un timón de carreta7? Y junto a la clavija está la silla de Babieca, y en Roncesvalles está el cuerno de Roldán, tamaño8 como una grande9 viga10: de donde se infiere que hubo Doce Pares, que hubo Pierres, que hubo Cides, y otros caballeros semejantes,

déstos que dicen las gentes

que a sus aventuras van.

Si no, díganme también que no es verdad que fue caballero andante el valiente lusitano Juan de Merlo, que fue a Borgoña y se combatió en la ciudad de Ras con el famoso señor de Charní, llamado mosén Pierres, y después, en la ciudad de Basilea, con mosén Enrique de Remestán, saliendo de entrambas empresas vencedor y lleno de honrosa fama; y las aventuras y desafíos que también acabaron en Borgoña los valientes españoles Pedro Barba y Gutierre Quijada (de cuya alcurnia yo deciendo por línea recta de varón), venciendo a los hijos del conde de San Polo. Niéguenme, asimesmo, que no fue a buscar las aventuras a Alemania don Fernando de Guevara, donde se combatió con micer Jorge, caballero de la casa del duque de Austria; digan que fueron burla las justas de Suero de Quiñones, del Paso; las empresas de mosén Luis de Falces contra don Gonzalo de Guzmán, caballero

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 620 (BDH)

pag620_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) Magalona: nom occità, utilitzat a molts topònims també. De l'obra Història de Pierres de Provença y de la Gentil Magalona. Un exemplar català de 1908 considera que l'original perdut fou escrit en provençal o llatí (archive, i del que se'ns ha conservat només una traducció al francès. En francès diuen Maguelonne (també al primer exemplar conservat, que és en llengua francesa). En Rico apunta al títol castellà, Historia de la linda Magalona, hija del rey de Nápoles y de Pierres, hijo del conde de Provenza. (LB #pendent)

  2. 2) hasta hoy dia: fins a dia d'avui, semblaria per l'italià fa fino a dì d'hoggi. (LB #pendent)

  3. 3) en la armeria: potser devia dir a l'armer, perquè en francès ho tradueixen a es armoires, en comptes de a l'armerie, explicant amb una nota que vol dir En la galerie ou ſont les armes ou bien le cabinet des armes. A la pàgina següent, en francès en diu au magaſin des armes. En catatalà, l'armer seria el moble, i l'armeria, la sala [DCVB]. En anglès, també Kings Armorie. A la pàgina següent, kings Armourie. En italià, nell'Armeria de' Rè. (LB #pendent #fra)

  4. 4) clavija: en anglès, pinne. En francès, cheuille. En italià, bischero.

  5. 5) volvia al caballo de madera: per l'italià, pot ser voltava el cavall de fusta, on voltar vol dir fer donar voltes [DCVB]. segons en Rico, hi ha una confusió, i el cavall que vola surt a la novel·la Clamades y Clarmonda, i no a la Historia de la linda Magalona, hija del rey de Nápoles y de Pierres, hijo del conde de Provenza. També apunta que volvía vol dir conducía. Si llegim Clamades y Clarmonda veurem un estil que fa sospitar d'un original català, però allà el verb volver es fa servir amb la clavija (girar la clavilla de control del cavall), no amb el cavall. En anglès, the Pinne wherewith he guided, and turned any way he liſted, the Horse of wood. En francès, la cheuille auec laquelle ſe tournoit le cheual de bois. En italià, il bischero, col quale voltaua il cauallo di legno. (LB #pendent #ita)

  6. 6) ſobre quien: vol dir sobre el cavall. Hauria de dir sobre el cual. El DCVB ens documenta que la forma qui es feia servir de pronom relatiu, on avui fem servir que. (LB #pendent)

  7. 7) timon de carreta: timó de carreta. Segons el DCVB, espigó de carro (recollit a la Cerdanya). Barra llarga que forma la part anterior d'una arada o d'un carro i a la qual s'enganxen els bous o muls. Com pot ser una clavija més gran que un espigó de carro? En anglès, Thill of a Cart. En francès, timon de charrette. En italià, timon di carretta*. La clavilla és d'acer, com expliquen a Clamades y Clarmonda, i és impossible que fos com un timó de carreta. Sembla part del desvarieig. (LB #aclariment)

  8. 8) tamaño: tamany, tan gran. (LB #cat #pendent)

  9. 9) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  10. 10) viga: cairat. En francès, ſoliue, amb una nota anotant que en espanyol diu viga, qui signifie poultre & ſoliue. En anglès, Ioyſt, que només pot voler dir cairat, no biga (beam). En italià, traue (biga). (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: