Podria ser que El Quixot castellà fos una traducció imperfecta d'un original català perdut? Si no ho estudiem, no ho sabrem.
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

Primera parte del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha

Capítulo primero. Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de la Mancha

En un lugar1 de la Mancha2, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo3 de los de lanza en astillero4, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor5. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos6 los sábados, lantejas7 los viernes, algún palomino de añadidura8 los domingos, consumían las tres partes9 de su hacienda10. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo11 para las fiestas, con sus pantuflos12 de

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 24 (BDH)

pag24_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) lugar: la traducció al català d'En Bulbena (1891) ho tradueix a poblet, però en XR ens suggereix llogar, llogaret o llogarret [DCVB]. Per llogaret, al DCVB, ens anota també el sentit trobat a Menorca: lloc (finca rústica) de poca extensió (XR). A la pàg 309 hi ha un altre exemple de lugar que vol dir poble.

  2. 2) La Mancha: En JR ens fa notar una edició anglesa on s'hi aclareix que La Mancha pertany al regne d'Aragó. Ho trobem als següents exemplars: 1706 (basada en la de Shelton, corregida per John Stevens), 1847 (la font del d'En JR, new edition, divested of cumbrous matter, and revised for general reading). Potser la font d'aquest Mancha of Aragon és la mateixa 2a part del Quixot, on trobem el següent passatge: ha muchos dias que anda por esta Mancha de Aragon. Notem que Alexio Venegas, a la Primera parte de las diferencias de libros que hay en el universo de 1572, ens diu que Mancha de Aragon equival a Marca Aragonie. Deu estar ben relacionat amb la noció de la Mancha de (Monte)Aragón, ja que l'edició anglesa de Motteaux ens diu que és a ſmall territory, partly in the kingdom of Arragon, and partly in Caſtile. Notem que en català, aquesta marca fronterera s'escrivia amb hac: Marcha, que curiosament es diferencia molt poc de Mancha. El llibre Cervantes in Seventeenth-Century England ens referencia una traducció anglesa (inaccessible) del Traite de l'origine des romans de 1670 (inaccessible) on literalment menciona Cervante, Quixot i Curate of the Marcha. Una còpia d'aquest Traite de l'origine des romans de 1671 utilitza ja les formes Cervantes, Quixote i Manche. També veiem una possible referència a aquesta marca a la pàg. 230. (LB #pendent #ang #pref)

  3. 3) hidalgo: gentilhome, ciutadà, terratinent, cavaller errant. No sabem ben bé com traduiríem aquest terme al català. En anglès hi trobem Gentleman. En altres llocs, Yeoman. En altres, Knight-Errant. En francès, força arreu gentilhome. En italià, cittadino. Parlant del títol del llibre, si l'anglès ho tradueix a Knight-Errant (cavaller errant -caminant-, caballero andante), i el francès a Gentilhome, podríem entendre que un text original hagués dit cavaller errant i no hidalgo com el text castellà, ja que cavaller té les dues interpretacions possibles: la francesa i l'anglesa. O bé això, o el traductor angles va reescriure el títol. (PX,LB #cat #pendent).

  4. 4) en astillero: al rasteller. Moble on es guarden armes en rastell, una al costat de l'altre. Sembla una confusió del traductor, entenent rasteller per esteller, que no té cap sentit: estelles i rastells. La traducció francesa, en rastelier, i la italiana, en rastrelliera, ho semblen confirmar. En anglès, no diu res de la llança. En un article a El País del 3/6/2016 l'Andrés Trapiello, traductor al castellà modern, reconeix que ningú sap què és en astillero, perquè Cervantes és el primer que fa servir aquesta expressió sense parlar de vaixells. Sí que trobem poquíssims usos de poner en astillero, que no seria res més que posar en rastellera, una cosa darrera l'altra, expressió que tampoc han entès en castellà, pel que diu l'article d'El País. Des d'El Quixot, astillero haurà entrat als diccionaris interpretat com un rasteller, potser influenciat per les traduccions de l'obra. El diccionari Minsheu (1617) inclou astillera per lloc on posar les llances, mentre que el Franciosini (1620) en diu astillero. El primer on ens descriu astillero és el d'en Percival (1591), només pel lloc on es fan vaixells. El Covarrubias (1611) la inclou a LANCERA, que por otro nombre se dize astillero de asta, tot i que no inclou l'entrada astillero. (LB #cat #pref)

  5. 5) vn hidalgo de los de lança en aſtillero, adarga antigua, rozin flaco, y galgo corredor: en anglès, és més detallat i ben lligat. Traduït en català: un terratinent que solia acumular a les seves cambres llances, alabardes, morrions, i altres armes de l'estil. A més era amo d'una vella darga, un rossí flac, i un llebrer corredor. (LB #pendent #ang)

  6. 6) duelos y quebrantos: d'ous trencats? Seria possible una confusió de d'ous a dols, que fes duelos? També pot ser d'ous esclafats, entès com d'ous e sclafats (explicant la conjunció), o bé amb alguna de les altres formes semblants estrellats, escalfats, esclafits, etc.. En anglès, griefes and complaints (dols i queixes). En francès, des œufs & du lard. En italià, frittate rognoſe, amb una nota al costat que diu que és prosciutto fritto con huoua. En Juan Bowle parla de dolor i aflicción, per Quebranto. I afegeix que a La Mancha anomenen així a la truita d'ous. També diu que Shelton en diu Collops & Eggs (ous amb cansalada, ous trencats), que és el que diu l'edició de 1620 o 1654, no la de 1612. Tenim també la forma dolls, que es pot interpretar com gerros d'aigua, càntirs, raigs, o també dols. Estirant molt, podríem entendre dolls trencats com aigua trencada, per voler dir que és una sopa on quasi tot és aigua, però encaixen més els ous trencats. La traducció anglesa de l'Smollett diu que ningú sap què són els duelos y quebrantos, i ell creu que fa referència a pets, i per tant, a menjar verdura. La viquipèdia castellana ja ho considera un plat típic manxec, tot i que és recollit a diccionaris castellans només a l'Autoridades (1732). (LB, Xumi #pendent)

  7. 7) lantejas: llenties/llanties. (JB #cat #fon)

  8. 8) de añadidura: en anglès, of reſpect, pels diumenges. (LB #ang)

  9. 9) las tres partes: les tres parts, tres quartes parts. En anglès, the three parts. Faria referència a una legalitat, com es recull en alguns llibres: de los blats de secà se partex en, lo quart al Senyor, et les tres parts al laurador. També a Olot fins al segle XX era típic donar una part de la collita a l'amo, i quedar-se'n tres. Sembla encaixar amb el que ens diu una traducció anglesa de 1847, on hi diu three quarters. (LB #pendent)

  10. 10) hacienda: renda? Al DRAE apareix, com a poc usat, labor, faena casera. Els altres casos de la paraula hacienda que trobem al Quixot són amb el significat de finca, i a l'anglès ho trobem com Estate (propietat immoble), quan aquí s'hi escau el significat de renda. Una traducció anglesa de 1847 diu revenue. (LB #pendent #ang)

  11. 11) velludo: vellut. En castellà seria més comú tercipelo. El DRAE inclou aquest significat. Per exemple, aquest llibre (1556) fa servir només la forma terciopelo. (LB #cat)

  12. 12) pantuflo: és considerat un extrangerisme. Hi ha polèmica sobre el seu origen però segons l'obra de l'Elena Varela Merino, Los galicismos en el español de los siglos XVI y XVII, Volum 1 (pàgs. 1673-1675) el primer ús escrit de la paraula a la península es troba en textos en català en els anys 1463 i 1498, segons identificaren G. Colón i Coromines, respectivament (ER).

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: