Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

bre caballero el juicio, y desvelábase por entenderlas y desentrañarles el sentido, que no se lo sacara ni las entendiera el mesmo Aristóteles, si resucitara para sólo ello. No estaba muy bien con las heridas que don Belianís daba y recebía, porque se imaginaba que, por grandes maestros que le hubiesen curado, no dejaría de tener el rostro y todo el cuerpo lleno de cicatrices y señales. Pero, con todo, alababa en su autor aquel acabar su libro con la promesa de aquella inacabable aventura, y muchas veces le vino deseo de tomar la pluma y dalle fin al pie de la letra, como allí se promete; y sin duda alguna lo hiciera, y aun saliera1 con ello, si otros mayores y continuos pensamientos no se lo estorbaran. Tuvo muchas veces competencia con el cura de su lugar -que era hombre docto, graduado en Sigüenza-, sobre cuál había sido mejor caballero: Palmerín de Ingalaterra o Amadís de Gaula; mas maese Nicolás2, barbero3 del mesmo pueblo, decía que ninguno llegaba al Caballero del Febo, y que si alguno se le podía comparar, era don Galaor, hermano de Amadís de Gaula, porque tenía muy acomodada condición para todo; que no era caballero melindroso4, ni tan llorón como su hermano, y que en lo de la valentía no le iba en zaga.

En resolución, él se enfrascó tanto en su letura, que se le pasaban las noches leyendo de claro en claro, y los días de turbio en turbio5; y así, del poco dormir y del mucho leer, se le secó el celebro, de manera que vino a perder el juicio. Llenósele la fantasía de todo aquello que leía en los libros, así de encantamentos como de pendencias, batallas, desafíos, heridas, requiebros6, amores, tormentas y disparates imposibles; y asentósele de tal modo en la imaginación que era verdad toda aquella máquina de aquellas sonadas soñadas invenciones que leía, que para él

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 26 (BDH)

pag26_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) y aún saliera con ello: *i encara sortiria amb això, si no fos que tenia coses més importants en què pensar. (JV)

  2. 2) Nicolas: de Nicolau, joc amb cul: Niculau. Potser relacionat amb Caraculiambro. (LMM)

  3. 3) barbero: a l'edició d'En Motteaux ens recorden que els barbers també són els cirugians. Una feina prou rellevant. (LB #aclariment)

  4. 4) melindroso: melindrós, de melindre. En català i castellà sembla que melindre apareix per primer cop al s.XVI. (JV #pendent)

  5. 5) las noches de claro en claro y los dias de turbio en turbio: Podria ser de clar en clar i de fosc en fosc. Tèrbol i fosc són sinònims. Sembla anàleg a de sol a sol. (JV #pendent). El DCVB inclou de clar en clar per voler dir de tant en tant, però no sembla que tingui a veure amb aquesta frase. (LB)

  6. 6) requiebro: requesta. Traducció sistemàtica del català requesta, potser perquè questió vol dir renyida, enfadament, entès per un trencament. El DRAE només en suggereix el sentit de floretes que es diuen a una dama, però en els textos pren tots els sentits de requesta. El primer que ho fa servir en castellà és Juan del Encina. (LB #cat #nodrae #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: