Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

volver mañana al lugar.

-Todos haremos lo mesmo -respondieron los cabreros-; y echaremos suertes a quién ha de quedar a guardar las cabras de todos.

-Bien dices, Pedro -dijo uno-; aunque no será menester usar de esa diligencia, que yo me quedaré por todos. Y no lo atribuyas a virtud y a poca curiosidad mía, sino a que no me deja andar el garrancho que el otro día me pasó este pie.

-Con todo eso, te lo agradecemos -respondió Pedro.

Y don Quijote rogó a Pedro le dijese qué muerto era aquél y qué pastora aquélla; a lo cual Pedro respondió que lo que sabía era que el muerto era un hijodalgo rico, vecino de un lugar que estaba en aquellas sierras, el cual había sido estudiante muchos años en Salamanca, al cabo de los cuales había vuelto a su lugar, con opinión de muy sabio y muy leído.

-«Principalmente, decían que sabía la ciencia de las estrellas, y de lo que pasan, allá en el cielo, el sol y la luna; porque puntualmente nos decía el cris1 del sol y de la luna.»

-Eclipse se llama, amigo, que no cris, el escurecerse esos dos luminares mayores -dijo don Quijote.

Mas Pedro, no reparando en niñerías, prosiguió su cuento diciendo:

-«Asimesmo adevinaba cuándo había de ser el año abundante o estil2

-Estéril queréis decir, amigo -dijo don Quijote.

-Estéril o estil -respondió Pedro-, todo se sale allá. «Y digo que con esto que decía se hicieron su padre y sus amigos, que le daban crédito, muy ricos, porque hacían lo que él les aconsejaba, diciéndoles: ''Sembrad este año cebada3, no trigo4; en éste podéis sembrar garbanzos y no cebada; el que viene será de guilla de aceite5; los tres siguientes no se cogerà gota6''.»

-Esa ciencia se llama astrología -dijo don Quijote.

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 108 (BDH)

pag108_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) cris: paraula que no és al diccionari, que el pastor confón amb eclipsi. Potser deia crisi, per fer gràcia. En anglès ho confón amb clips/Clipſe. En francès, criſe. En italià, criße. (LB #pendent #ang)

  2. 2) estil: confón estil i estèril. En català, almenys, totes dues són paraules normals. Les traduccions donen l'anglès ſtil, italià ſtile i el francès també ſtile. (LB #cat). El DRAE ho dóna com arcaïsme d'estéril, però sembla un significat deduït d'aquest mateix text (PX).

  3. 3) eſte año ceuada [...] y no ceuada: en anglès, per tots dos diu Barley. En francès, per tots dos orge, ordi. En italià, el primer fa biada (wikipedia ho relaciona amb civada, i etimo.it ho relaciona amb blat) i el segon orzzo, ordi. Això podrai fer pensar que l'original no devia ser el castellà, que té la mateixa paraula a tots dos. (LB #cat #pendent #ita)

  4. 4) trigo: en francès, froment. Penso que potser en català seria forment, blat de la millor casta [DCVB]. El diccionari francès, de froment, només diu que és blat tendre. (LB #pendent #fra)

  5. 5) ſerà de guilla de azeyte: l'edició d'Anvers 1719 del BDH, guilla porta una nota que diu s.f. abundancia, cosecha de --tor. El DCVB apunta que vol dir collita, usufruit. (LB #pendent)

  6. 6) no se cogera gota: no s'en collirà gota, gens. L'expressió és comuna en català, i estranya en castellà. En castellà, a més, sembla que hi caldria cosechar, i no coger (PX #cat). En italià, non ſe ricorrà gocciola. En francès, on n'en recuillera pas vne goute. Per aquestes traduccions, l'original potser seria recollir. En anglès, you ſhall not gather a drop (LB).

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: