Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

Escucha, pues, y presta atento oído,

no al concertado son, sino al rüido

que de lo hondo de mi amargo pecho,

llevado de un forzoso desvarío,

por gusto mío sale y tu despecho.

El rugir del león, del lobo fiero

el temeroso aullido, el silbo horrendo

de escamosa serpiente, el espantable

baladro1 de algún monstruo, el agorero

graznar de la corneja, y el estruendo

del viento contrastado en mar instable;

del ya vencido toro el implacable

bramido, y de la viuda tortolilla

el sentible arrullar; el triste canto

del envidiado búho, con el llanto

de toda la infernal negra cuadrilla,

salgan con la doliente ánima fuera,

mezclados en un son, de tal manera

que se confundan los sentidos todos,

pues la pena cruel que en mí se halla

para contalla pide nuevos modos.

De tanta confusión no las arenas

del padre Tajo oirán los tristes ecos,

ni del famoso Betis las olivas:

que allí se esparcirán mis duras penas

en altos riscos y en profundos huecos,

con muerta lengua y con palabras vivas;

o ya en escuros valles, o en esquivas

playas, desnudas de contrato2 humano,

o adonde el sol jamás mostró su lumbre,

o entre la venenosa muchedumbre

de fieras que alimenta el libio llano;

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 128 (BDH)

pag128_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) baladro: crit. En català no tenim recollida aquesta forma al DCVB, però tenim baladrejar, baladraire, i forces més derivats. El primer diccionari que recull aquest terme és el Sobrino 1705, i diu: Bélement, cri des moutons & des brebis, el crit que fan els xais. Només trobem aquesta paraula feta servir en castellà per tres textos del s.XV, una obra de 1580 (Espejo de príncipes y caballeros, segunda parte), i El Quixot, fent-la servir dues vegades. Hem sabut d'aquesta paraula pel pròleg de l'edició d'Ibarra 1780https://books.google.es/books?id=4Geakxridj0C&hl=ca&pg=PR3#v=onepage&q&f=false, que critica que en algunes edicions l'han corregit per balando, pensant-se que era un error tipogràfic. (LB #cat)

  2. 2) deſnudas de contrato humano: de contacto humano, jo diria. En català, contracte/contacte es diferencia només per una lletra. La paraula contrato només surt aquí en tota l'obra. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: