Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

dos los sinsabores que puede; y mándole yo que mal podrá él contradecir ni evitar lo que por el cielo está ordenado.

-¿Quién duda de eso? -dijo la sobrina-. Pero, ¿quién le mete a vuestra merced, señor tío, en esas pendencias? ¿No será mejor estarse pacífico en su casa y no irse por el mundo a buscar pan de trastrigo1, sin considerar que muchos van por lana y vuelven tresquilados?

-¡Oh sobrina mía -respondió don Quijote-, y cuán mal que estás en la cuenta! Primero que a mí me tresquilen2, tendré peladas y quitadas las barbas a cuantos imaginaren tocarme en la punta de un solo cabello.

No quisieron las dos replicarle más, porque vieron que se le encendía la cólera.

Es, pues, el caso que él estuvo quince días en casa muy sosegado, sin dar muestras de querer segundar sus primeros devaneos, en los cuales días pasó graciosísimos cuentos3 con sus dos compadres el cura y el barbero, sobre que él decía que la cosa de que más necesidad tenía el mundo era de caballeros andantes y de que en él se resucitase la caballería andantesca. El cura algunas veces le contradecía y otras concedía, porque si no guardaba este artificio, no había poder averiguarse con él.

En este tiempo, solicitó don Quijote a un labrador vecino suyo, hombre de bien -si es que este título se puede dar al que es pobre-, pero de muy poca sal en la mollera. En resolución, tanto le dijo, tanto le persuadió y prometió, que el pobre villano se determinó de salirse con él y servirle de escudero. Decíale, entre otras cosas, don Quijote que se dispusiese a ir con él de buena gana, porque tal vez le podía suceder aventura que ganase, en quítame allá esas pajas4, alguna ínsula,

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 70 (BDH)

pag70_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) a buscar pan de trastrigo: cercar la flor del panical, avui en dia també anomenada la flor romanial. El sentit quadra amb la llegenda catalana de la flor, així com hi encaixa la forma pan, i el sentit de la flor de per dir el millor. En castellà, trastrigo només apareix en aquesta frase, i aquesta només apareix al Siglo de Oro (1536,1589,1599-1615 segons el CORDE). Apareix al Korreas, on n'explica el significat, dient que trastrigo vol dir millor que el blat, i aquest és el sentit que trobem a tots els diccionaris del s.XVII i XVIII. Malgrat això, en Bizarri diu el contrari: un pa d'ínfima qualitat, cosa que ens indica que no hi ha acord sobre el sentit de la frase. Aquesta també apareix a l'Historia de historias de 1736. En anglès, ſearching bread of blaſted corne. Pa de blat de moro? Però inclou una nota, amb el suposat text castellà, que diu Buſcardo pan de trastrigo, p.47. O sigui, ho cita en gerundi. I no entenc perquè diu pàg 47. Precisament és a la pàg 48 l'anotació, tot i que ve abans d'una anomenada 67 per error. O vol dir d'un text castellà? Si en diu la pàgina, devia ser imprès. En francès, sans aller ainsi par le monde chercher du meilleur pain que de froment. En italià, e non andar per il mondo a cercare miglior pane, che di grano. El diccionari d'Oudin tradueix trastrigo a meilleur que froment. I el de 1609 Vitori, miglore che formento. En Minsheu igual. L'Stevens 1706, better than Wheat. El DCVB anomena diversos exemples amb pa de forment com a molt bo. La frase apareix al Korreas, però és just exclusiva de l'època més sospitosa. En anglès diu searching bread of blasted corne, anotant al costat Buscardo pan de Trastrigo p.47. No sé a què fa referència p.47. (LB #pref #cat). En JV pensa que en comptes de ser una referència a la flor es tracta més d'un error de traducció més senzill. L'original potser deia anar a buscar pa de rere blat o el pa del darrer blat. El darrer blat segat té connotacions mitològiques, amb el bocarrot, i això potser podria fer pensar en un pa de característiques superiors si es tracta del darrer blat (JV #cat)

  2. 2) tresquilen: avui seria trasquilen. Canvi entre e/a àtones. Forma que pel CORDE només trobem durant el Siglo de Oro. (LB #cat #pendent)

  3. 3) paſſò gracioſiſsimos cuentos: passà comptes (JB #cat). En anglès, paſt many pleaſant encounters. A m no m'hi encaixa comptes. En PX suggereix passà uns encontres molt agradables. (LB #pendent #ang)

  4. 4) en quitame alla eſſas pajas: pel context, sembla que vol dir tot seguit. En anglès, diu in as ſhort ſpace as one would take vp a couple of ſtrawes. En altres llocs, diu en dacame esas pajas, en daca las pajas, i en un daca las pajas. En català, daça és contracció de dóna'm, així com en castellà daca. Per a més informació, mireu la nota en dacame eſſas pajas de la pàg 349. (LB #pref #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: