Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

ras de daño, sino de lloros y sentimientos, alcanzó tanta fama como el que más. -Paréceme a mí -dijo Sancho- que los caballeros que lo tal ficieron fueron provocados y tuvieron causa para hacer esas necedades y penitencias, pero vuestra merced, ¿qué causa tiene para volverse loco? ¿Qué dama le ha desdeñado, o qué señales ha hallado que le den a entender que la señora Dulcinea del Toboso ha hecho alguna niñería con moro o cristiano?

-Ahí esta el punto -respondió don Quijote- y ésa es la fineza de mi negocio; que volverse loco un caballero andante con causa, ni grado ni gracias1: el toque está desatinar sin ocasión y dar a entender a mi dama que si en seco hago esto, ¿qué hiciera en mojado? Cuanto más, que harta ocasión tengo en la larga ausencia que he hecho de la siempre señora mía Dulcinea del Toboso; que, como ya oíste decir a aquel pastor de Marias2, Ambrosio: quien está ausente todos los males tiene y teme3. Así que, Sancho amigo, no gastes tiempo en aconsejarme que deje tan rara, tan felice4 y tan no vista imitación. Loco soy, loco he de ser hasta tanto que tú vuelvas con la respuesta de una carta que contigo5 pienso enviar a mi señora Dulcinea; y si fuere tal cual a mi fe se le debe6, acabarse ha mi sandez y mi penitencia; y si fuere al contrario, seré loco de veras, y, siéndolo, no sentiré nada. Ansí que, de cualquiera manera que responda, saldré del conflito y trabajo en que me dejares, gozando el bien que me trujeres, por cuerdo, o no sintiendo el mal que me aportares, por loco. Pero dime, Sancho, ¿traes bien guardado el yelmo de Mambrino?; que ya vi que le alzaste del suelo cuando aquel desagradecido le quiso hacer peda

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 269 (BDH)

pag269_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) con cauſa, ni grado, ni gracias: ni grat ni gràcies, sense cap mostra de gratitud [DCVB]. (LB, Jordi #cat)

  2. 2) ya oyſte dezir a aquel paſtor de Marias Ambroſio: en anglès, thou mighteſt have heard read in Marias Ambroſio his Sheepheard. Les dues edicions de Madrid 1605, diuen Marias. Però des de l'edició de la RAE de 1787 pastor de márras, així com el text de Gutenberg que diu ser fidel a l'edició de 1605. Els comentaris de Diego Clemencín al seu Quixot de 1833, simplement diu "En las primeras ediciones del Quijote se puso aquel pastor de Marias Ambrosio", tot i que van ser totes fins la de 1787. (LB #pendent #clem)

  3. 3) quien eſtà auſente todos los males tiene, y teme: en anglès és en vers, To him that abſent is, All things ſucceed amiſſe. En català, m'invento que potser feia a qui és absent, tot li va malament. Però és curiós que l'anglesa hi tingui un vers, quan precisament és una traducció tan literal. L'edició de Brussel·les no té el vers tampoc. (LB #pendent)

  4. 4) felice: en el cas d'Aràbia, en anglès, Arabia Fælix. L'Aràbia feliça. A la segona part del quixot ja hi trobem un feliz i un felizmente, però. A la primera part, tots felice. Quasi tots els casos són al segle XVII i anteriors. (LB #pendent)

  5. 5) tanto que tu [...] pienſo: l'edició de Lisboa de març omet les paraules entre claus. Passa entre pàgines. (LB #aclariment)

  6. 6) y ſi fuere tal qual a mi fè ſe le deue: a mi em sona com i si això fos així, a fe de Déu. En anglès, però, fa and if it be ſuch as my loyaltie deſerues (i si és tal com la meva lleialtat es mereix). (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: