Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

con él y no se le había dado, ni a él se le acordó1 de pedírsele.

Cuando Sancho vio que no hallaba el libro, fuésele parando mortal el rostro; y, tornándose a tentar todo el cuerpo muy apriesa, tornó a echar de ver2 que no le hallaba; y, sin más ni más, se echó entrambos puños a las barbas y se arrancó la mitad de ellas, y luego, apriesa y sin cesar, se dio media docena de puñadas en el rostro y en las narices, que se las bañó todas en sangre. Visto lo cual por el cura y el barbero, le dijeron que qué le había sucedido, que tan mal se paraba.

-¿Qué me ha de suceder -respondió Sancho-, sino el haber perdido de una mano a otra, en un estante3, tres pollinos, que cada uno era como un castillo?

-¿Cómo es eso? -replicó el barbero.

-He perdido el libro de memoria -respondió Sancho-, donde venía carta para Dulcinea y una cédula firmada de su señor, por la cual mandaba que su sobrina me diese tres pollinos, de cuatro o cinco que estaban en casa. Y, con esto, les contó la pérdida del rucio4. Consolóle el cura, y díjole que, en hallando a su señor, él le haría revalidar la manda y que tornase a hacer la libranza en papel, como era uso y costumbre, porque las que se hacían en libros de memoria jamás se acetaban ni cumplían.

Con esto se consoló Sancho, y dijo que, como aquello fuese ansí, que no le daba mucha pena la pérdida de la carta de Dulcinea, porque él la sabía casi de memoria, de la cual se podría trasladar donde y cuando quisiesen. -Decildo, Sancho, pues -dijo el barbero-, que después la trasladaremos. Paróse Sancho Panza a rascar la cabeza para traer a la memoria la carta, y ya se ponía sobre un pie, y ya sobre otro; unas veces

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 291 (BDH)

pag291_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) ni a el ſe le acordo de pedirſele: ni a ell se'n recordà de demanar-l'hi. Mala traducció de en→le i l'hi→le. (LB #cat)

  2. 2) echar de ver: adonar-se. El Maria Moliner ho defineix, de echar de ver una cosa, percatarse de ella. L'etimològic Roque Barcia (edició corregida de 1945) diu advertir, entender, conocer, saber, però no en diu res de l'etimologia. El diccionari de Sobrino (1791), ens diu Phrase fort en usage, qui signifie Ne cesser de voir, de regarder, d'observer, de faire réflexion, de considérer, de connoitre, de savoir, d'entendre; Lat. Continuò inspicere, considerare, perpendere, meditari. El diccionari de Jean Palet (1604) ens ho tradueix pel francès voir. El Diccionario de la lengua castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces... de la RAE (1732, Vol 3), diu phraſe mui freqüente con que ſe dá à entender que ſe advierte, alcanza y conóce alguna coſa: y aſsi vale advertir, entender, conocer y ſaber. Lat. Rem animadvertere, noſcere. Sembla una expressió ben castellana. (LB #aclariment)

  3. 3) en vn eſtante tres pollinos: en un instant. (LB #cat)

  4. 4) ruzio: ruc. En francès, griſon. En anglès, sovint aſse, i menys sovint, gray aſse. En italià, Leardo (el pel del cavall, quan és barreja de pels blancs i negres). En anglès de Motteaux, en algun lloc ass, en algun altre Dapple (amb taques). La paraula ruzio referint-se a l'ase d'en Sanxo només la trobem referida a quan li han robat, i anteriorment (pàg. 211) indica que és pardo. Els diccionaris castellans només n'inclouen el nom del color. Sospitosament, el diccionari castellà-anglès Stevens de 1706 inclou rúcio de la mancha traduint-lo a an Aſs. Per rúcio, diu que vol dir grey, i que només es fa servir parlant de bèsties. El DccCE ho tradueix tant a grisenc com a ruc, ase, tot i que aquest últim significat no està inclòs al DRAE. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: