Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

fue informada de Sancho que aquél era don Quijote, dio del azote a su palafrén, siguiéndole el bien barbado barbero. Y, en llegando junto a él, el escudero se arrojó de la mula y fue a tomar en los brazos a Dorotea, la cual, apeándose con grande1 desenvoltura, se fue a hincar de rodillas ante las de don Quijote; y, aunque él pugnaba2 por levantarla, ella, sin levantarse, le fabló en esta guisa:

-De aquí no me levantaré, ¡oh valeroso y esforzado caballero!, fasta que la vuestra bondad y cortesía me otorgue un don, el cual redundará en honra y prez de vuestra persona, y en pro de la más desconsolada y agraviada doncella que el sol ha visto. Y si es que el valor de vuestro fuerte brazo corresponde a la voz de vuestra inmortal fama, obligado estáis a favorecer a la sin ventura que de tan lueñes3 tierras viene, al olor de vuestro famoso nombre, buscándoos para remedio de sus desdichas.

-No os responderé palabra, fermosa señora -respondió don Quijote-, ni oiré más cosa de vuestra facienda, fasta que os levantéis de tierra.

-No me levantaré, señor -respondió la afligida doncella-, si primero, por la vuestra cortesía, no me es otorgado el don que pido.

-Yo vos4 le otorgo y concedo -respondió don Quijote-, como no se haya de cumplir en daño o mengua de mi rey, de mi patria y de aquella que de mi corazón y libertad tiene la llave.

-No será en daño ni en mengua de los que decís, mi buen señor -replicó la dolorosa doncella.

Y, estando en esto, se llegó5 Sancho Panza al oído de su señor6 y muy pasito7 le dijo:

-Bien puede vuestra merced, señor, concederle el don

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 346 (BDH)

pag346_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  2. 2) pugnar: pugnar, esforçar-se insistentment [DCVB]. Al NTLLE ho trobem primer al Minsheu 1617 nomeś amb el sentit de barallar-se. Així ho mostra una nota al marge de l'edició francesa pel cas de la pàg. 346, que menciona l'estranyesa de expressió espanyola ſe batiſt pour la releuer. El sentit de l'esforç no el trobem definit fins Sobrino 1705, un diccionari traductor francès. I des de l'Autoridades, el DRAE inclou el sentit. El DCVB ens il·lustra el sentit amb una obra de 1559. (LB #cat)

  3. 3) que de tan lueñes tierras viene: llunyes terres. (JB #cat)

  4. 4) Yo vos le otorgo: vos l'atorgo. Pronom que en castellà crec que no funciona. Diria que l'article voseo explica que en el cas reverencial de tracte de vos, aquí hi cal os. En català, sona com a forma normal de respecte: vos l'entrego. (LB #cat)

  5. 5) llegarse: arribar-s'hi, acostar-s'hi, apropar-s'hi. Sovint fan servir llegarse en aquest sentit. El DRAE inclou significats com aquest. (LB #pendent #loc)

  6. 6) se llegó [...] al oido de su señor: en anglès, rounded his Ladie in the eare ſaying. Sembla un error de l'edició anglesa. (LB #aclariment)

  7. 7) al oydo de ſu ſeñor, y muy paſito le dixo: el DRAE inclou el significat de veu baixa, però em sona estrany. Però la dono per expressió castellana, perquè el CORDE té moltíssims resultats de pasito en aquest sentit. (LB #aclariment)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: