Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

tes unos a otros, como se socorren a cada paso. Que acaece estar uno peleando en las sierras de Armenia con algún Lendirago1, o con algún fiero vestiglo2, o con otro caballero, donde lleva lo peor de la batalla y está ya a punto de muerte, y cuando no os me cato3, asoma por acullá4, encima de una nube, o sobre un carro de fuego, otro caballero amigo suyo, que poco antes se hallaba en Ingalaterra, que le favorece y libra de la muerte, y a la noche5 se halla en su posada, cenando muy a su sabor; y suele haber de la una a la otra parte dos o tres mil leguas. Y todo esto se hace por industria y sabiduría destos sabios encantadores que tienen cuidado destos valerosos caballeros. Así que, amigo Sancho, no se me hace dificultoso creer que en tan breve tiempo hayas ido y venido desde este lugar al del Toboso, pues, como tengo dicho, algún sabio amigo te debió de llevar en volandillas6, sin que tú lo sintieses.

-Así sería -dijo Sancho-; porque a buena fe que andaba Rocinante como si fuera asno de gitano con azogue7 en los oídos.

-Y ¡cómo si llevaba azogue! -dijo don Quijote-, y aun una legión de demonios, que es gente que camina y hace caminar8, sin cansarse, todo aquello que se les antoja9. Pero, dejando esto aparte, ¿qué te parece a ti que debo yo de hacer ahora cerca de lo que mi señora me manda que la vaya a ver?; que, aunque yo veo que estoy obligado a cumplir su mandamiento, véome también imposibilitado del don que he prometido a la princesa que con nosotros viene, y fuérzame la ley de caballería a cumplir mi palabra antes que mi gusto. Por una parte, me acosa y fatiga el deseo de ver a mi señora; por otra, me incita y lla

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 370 (BDH)

pag370_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) Lendirago: a Gutenberg, transcrit endriago. El DRAE explica endriago de potser barreja entra hidra i dragó. A en Page li recorda llangardaix. En anglès, diuelliſh Fauno, i de Motteaux, ſome helliſh montser. En italià, viſione. (LB #pendent)

  2. 2) fiero Veſtiglo: el DCVB diu que vestigle apareix en alguns diccionaris catalans, que mal copien del castellà vestiglo, que el DRAE explica pel llatí besticulum. En anglès, dreadfull ſhadow (confusió amb vestigi?). I anglès de Motteaux, dreadful ſpright. En italià, fiera fantaſima. (LB #pendent)

  3. 3) cuando no os me cato: quan ú no s'acata, hom no se n'adona, conjecturo entre l'italià i el DCVB. Però sembla estrany que hagin escrit justament os. En anglès, when I leaſt expect it. En francès, & ſans y penser. En italià, e quando l'huomo non se n'auuede. (LB #cat #ita #fra)

  4. 4) aculla: [DRAE] a la part oposada de qui parla (LB #aclariment).

  5. 5) a la noche: (JB #cat)

  6. 6) lleuar en bolandillas: [DRAE, volandillas] dur volant (LB #aclariment).

  7. 7) azogue: Per les traduccions (azogue, argent vif, argento vivo, quicksilver), hi escauria argentviu. Però per la frase següent de Don Quixot amb els dimonis, crec que potser deia cendra viva (trossos petits de caliu). A La ilustre fregona hi trobem un gitano que per vendre un ase, i fer veure que corre lleuger, també li posa azogue en los oidos (es, fr). Igualment, em sembla massa estrany això de posar argentviu a les orelles d'un burro, i menys un gitano. I si busquem el lligam entre azogue i caliu, tenim la paraula castellana calín que trobem a alguns diccionaris com un metall asiàtic entre plom i estany (LB #pendent).

  8. 8) camina y hace caminar: en anglès, travaile, and make others goe . El castellà i el francès coincideixen. I l'italià, che cammina, e sà camminare senza straccarsi. Potser seria: que manxa, i sap atiar? Especialment pel caliu anterior (azogue), la confusió entre fer/saber de l'italià, i que els verbs pencar i atiar tenen també sentit de moure's. (LB #pendent).

  9. 9) como se les antoja: tant com els plau, partint de l'anglès, as much as they list. A etymonline ens diuen que list vol dir plaure. En italià, quanto vuole. En francès trobem tout ce que bon leur semble, amb una nota al marge, dient que l'espagnol dit tout ce qui leur vient en fantasie. El DCVB ens diu que fantasia tenia el sentit de caprici, voluntat no subjecta a llei. Potser, doncs, reament deia tot el que els ve en fantasia, ja que les notes al marge solen ser traduccions literals (LB #pendent).

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: