Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

escondido. En todo este tiempo, ni ella ni ellos se habían quitado los antifaces, ni hablado palabra alguna; sólo que, al sentarse la mujer en la silla, dio un profundo suspiro y dejó caer los brazos, como persona enferma y desmayada. Los mozos de a pie1 llevaron los caballos a la caballeriza.

Viendo esto el cura, deseoso de saber qué gente era aquella que con tal traje y tal silencio estaba, se fue donde estaban los mozos, y a uno dellos le preguntó lo que ya deseaba; el cual le respondió:

-Par diez2, señor, yo no sabré deciros qué gente sea ésta; sólo sé que muestra ser muy principal, especialmente aquel que llegó a tomar en sus brazos a aquella señora que habéis visto; y esto dígolo porque todos los demás le tienen respeto, y no se hace otra cosa más de la que él ordena y manda.

-Y la señora, ¿quién es? -preguntó el cura.

-Tampoco sabré decir eso -respondió el mozo-, porque en todo el camino no la he visto el rostro; suspirar sí la he oído muchas veces, y dar unos gemidos que parece que con cada uno dellos quiere dar el alma. Y no es de maravillar que no sepamos más de lo que habemos dicho, porque mi compañero y yo no ha más de dos días que los acompañamos; porque, habiéndolos encontrado en el camino, nos rogaron y persuadieron que viniésemos con ellos hasta el Andalucía, ofreciéndose a pagárnoslo muy bien.

-¿Y habéis oído nombrar a alguno dellos? -preguntó el cura.

-No, por cierto -respondió el mozo-, porque todos caminan con tanto silencio que es maravilla, porque no se oye entre ellos otra cosa que los suspiros y sollozos de la pobre señora, que

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 450 (BDH)

pag450_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) de apie: d'a peu, (soldat) que no va encavalcat [DCVB]. També és al DRAE (LB #cat #pendent).

  2. 2) par diez: potser per Déu, confusió amb deu. L'edició francesa, per la pàg. 450, explica que per no jurar per Déu, es deia par diez com a eufemisme, i ho tradueixen a Par digue. Trobem la mateixa explicació a d'altres diccionaris. Per la pàg 569, ho tradueixen a Par dignes. Cal notar que en cap de les traduccions hi apareix Déu, i no hi trobem cap lletra majúscula. En anglès, pel cas de la pàg. 450 hi trobem In good faith. En el cas de la pàg 569, by my good faith. En italià, pàg. 450, Certo, i pàg. 569, Perdinci. Aquesta segona segueix l'explicació de guardar-se d'ofendre Déu; segons etimo.it, perdinci ed anche perdina, perdicoli, eufemismo di per dio; ritenuta espressione irriverente verso la divinità, onde anche i Francesi la transformarono in parbieu, mod. parbleu. L'anglès ens recorda les formes documentades al DCVB: per ma fe, a bona fe, a fe de Déu. En PX ens menciona que pardiez apareix al CORDE el 1525, i par diez el 1550, i ens recorda que par sona a confusió ortogràfica per la fonètica catalana amb per. (LB #cat #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: