Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

su cabeza puesto el yelmo de Mambrino, sobre que yo hice el juramento que sabes.

-Mire vuestra merced bien lo que dice, y mejor lo que hace -dijo Sancho-, que no querría que fuesen otros batanes que nos acabasen de abatanar1 y aporrear el sentido2.

-¡Válate el diablo por hombre! -replicó don Quijote-. ¿Qué va de yelmo a batanes?

-No sé nada -respondió Sancho-; mas, a fe que si yo pudiera hablar tanto como solía, que quizá diera tales razones que vuestra merced viera que se engañaba en lo que dice.

-¿Cómo me puedo engañar en lo que digo, traidor escrupuloso? -dijo don Quijote-. Dime, ¿no ves aquel caballero que hacia nosotros viene, sobre un caballo rucio rodado3, que trae puesto en la cabeza un yelmo de oro? -Lo que yo veo y columbro -respondió Sancho- no es sino un hombre sobre un asno pardo, como el mío4, que trae sobre la cabeza una cosa que relumbra. -Pues ése es el yelmo de Mambrino -dijo don Quijote-. Apártate a una parte y déjame con él a solas: verás cuán sin hablar palabra, por ahorrar del tiempo, concluyo esta aventura y queda por mío el yelmo que tanto he deseado.

-Yo me tengo en cuidado el apartarme -replicó Sancho-, mas quiera Dios, torno a decir, que orégano5 sea, y no batanes.

-Ya os he dicho, hermano, que no me mentéis, ni por pienso6, más eso de los batanes -dijo don Quijote-; que voto..., y no digo más, que os batanee7 el alma.

Calló Sancho, con temor que su amo no cumpliese el voto que le había echado, redondo como una bola8.

Es, pues, el caso que el yelmo, y el caballo y caballero que don Quijote veía, era esto: que en aquel contorno había dos lugares, el uno tan pequeño que ni

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 210 (BDH)

pag210_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) abatanar y aporrear: abatanar és pegar, donar bastó, amaçolar algú [DCVB]. També és al DRAE, com poc usat. Més avall fa servir el verb batanar; en francès, a tots dos llocs fa servir dos verbs: fouler & pelauder. L'anglès, només un verb els dos cassos: batter. I l'italià té més varietat, aquí dient gualcherare & di fracaßare (i sentimenti). (LB #pendent)

  2. 2) el sentido: l'enteniment. En francès, noſtre entendement. En anglès, our vnderstanding. En italià, (fracaßare) i ſentimenti, descompassat. (LB #cat)

  3. 3) ruzio rodado: gris rodat? Rodat és que té taques rodonenques i més fosques que la resta del pèl [DCVB]. El diccionari castellà anglès Stevens de 1706 ho tradueix a dapple grey. En tota l'obra no s'utilitza la paraula gris. En italià, leardo rotato; la Treccani ens diu que aquest és el color resultant de tenir pel blanc i negre. (LB #pendent)

  4. 4) un aſno pardo, como el mio: un ase beix, com el meu? Beix és un gris groguenc. Pardo seria gris vermellós, com marró. Més endavant diu rúcio* al seu ase. En anglès, gray aſse Sempre que diu pardo, gray. En francès, aſne gris. En italià, aſino bigio. Seria estrany que l'original no posés colors diferents, ja que el castellà i l'italià els hi posen. (LB #pendent)

  5. 5) que oregano sea y no batanes: sona massa estrany. En francès, de l'Origan & non des foules, amb una nota al marge dient que són dues menes de gra, que permet repetir la paraula batanes d'abans, però que el joc no es pot fer en francès. En italià, che ſia un'elmo, e non gualchiere. En anglès, that it be a purchaſe of gold and not fulling Mils. En anglès de Motteaux, I wiſh this may not prove another blue bout, and a worſe job than the fulling mills. Sembla doncs que es tracta d'un joc de paraules que no entenc. En JM proposa: que sigui or en gra i no batans. Potser que sigui or a granel. Potser que or venga (venga pot ser del verb vendre, lligant amb el purchase anglès). Val a dir que la frase també apareix a la 2a part del Quixot. (LB #pendent). Podria ser que diés arenga (preferiria que don Quixot li fes una arenga)? La paraula arenga es fa servir força al llarg de l'obra. (ED)

  6. 6) Ni por pienso: ni per pens. Pensament [DCVB]. També és al DRAE. Segons el CORDE, al segle XVI només hi és un cop en un text de Santa Teresa, i en un altre. I al segle XVII, quasi tot a textos de Cervantes. (LB #cat)

  7. 7) os batanee el alma: primer, la forma verbal és estranya. us trepitjaré l'anima? Poques línies abans diu abatanar, i no batanar. Trobem abatanar al DCVB, volent dir pegar, donar bastó, amaçolar algú. En francès, ie vous fouleray & pelauderay tout mon ſaoul (us trepitjaré i batré fins a quedar tip). En italià, ch'io ti pigierò l'anima, que ens podria indicar que els famosos batans són molins de trepig, tot i aquests crec que no tenen maces. Això lligaria amb que el poble del molí semblés abnadonat, i a més ens situa al Regne de València. En anglès, I will batter thy ſoule. Sembla anàlega a trencar l'ànima a algú, fer-li molt de mal [DCVB]. Però amb tota l'ànima també vol dir amb tota l'energia [DCVB], i s'assembla a l'expressió francesa. (LB #pendent)

  8. 8) redondo como una bola: potser és bolat com un redó, tornat boig de sobte (volat)? (ED #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: