Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

guntó que quién era y qué mal sentía que tan tristemente se quejaba. Don Quijote creyó, sin duda, que aquél era el marqués de Mantua1, su tío; y así, no le respondió otra cosa si no fue proseguir en su romance, donde le daba cuenta2 de su desgracia y de los amores del hijo del Emperante3 con su esposa, todo de la mesma manera que el romance lo canta4.

El labrador estaba admirado oyendo aquellos disparates; y, quitándole la visera5, que ya estaba hecha pedazos de los palos, le limpió el rostro, que le tenía cubierto de polvo; y apenas le hubo limpiado, cuando le conoció y le dijo:

-Señor Quijana6 -que así se debía de llamar cuando él tenía juicio y no había pasado de hidalgo sosegado7 a caballero andante-, ¿quién ha puesto a vuestra merced desta suerte?

Pero él seguía con su romance a cuanto le preguntaba. Viendo esto el buen hombre, lo mejor que pudo le quitó el peto8 y espaldar9, para ver si tenía alguna herida; pero no vio sangre ni señal alguna. Procuró levantarle del suelo, y no con poco trabajo le subió sobre su jumento, por parecer caballería más sosegada. Recogió las armas, hasta las astillas de la lanza, y liólas sobre Rocinante, al cual tomó de la rienda, y del cabestro al asno, y se encaminó hacia su pueblo, bien pensativo de oír los disparates que don Quijote decía; y no menos iba don Quijote, que, de puro molido y quebrantado, no se podía tener sobre el borrico, y de cuando en cuando daba unos suspiros que los ponía en el cielo; de modo que de nuevo obligó a que el labrador le preguntase10 le dijese qué mal sentía; y no parece sino que el diablo le traía a la memoria los cuentos acomodados a sus sucesos, porque, en aquel

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 54 (BDH)

pag54_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) Marques de Mantua: en anglès, diu Marqueſſe of Mantoua aquí. En altres llocs, Mantua. (LB #pendent)

  2. 2) dar cuenta de: donar comptes de, explicar detalladament. (LB #pendent)

  3. 3) Emperante: Emperador? No és al DRAE, ni emperant al DCVB. L'anglès diu Emperour. En castellà, diu y de los amores del hijo del Emperante con ſu eſposa, i en anglès fa servier la fórmula and of the loue the Emperours ſonne bore to his Spouſe. (LB #pendent)

  4. 4) lo canta: ho conta. En anglès, recounts it. (LB #pendent)

  5. 5) visera: visera. El DCVB ens apunta que ve de vis, paraula antiga que vol dir vista. I el sufix -era em sona català, indicant una eina, com de pasta/pastera, espatlla/espatllera, etc. El DRAE diu que ve de visar. (LB #pendent)

  6. 6) Quixana: apareix a dos llocs propers. Al pròleg ens diu que és Quixada, però aquí l'edició al Comte de Benalcaçar de Madrid 1605 ens diu Quixana. La resta d'edicions sempre diuen Quixada. Per si El Quixot és una burla del rei, recordem que els Absburg es distingien per ser quixats, amb la quixada sortida. (LB #pendent). També hi ha qui interpreta que el nom pot venir de cuixó, cognom català (JMV). I qui veu que quixot és paraula catalana, la part de l'armadura que protegeix la cuixa (LMM).

  7. 7) hidalgo: gentilhome, ciutadà, terratinent, cavaller errant. No sabem ben bé com traduiríem aquest terme al català. En anglès hi trobem Gentleman. En altres llocs, Yeoman. En altres, Knight-Errant. En francès, força arreu gentilhome. En italià, cittadino. Parlant del títol del llibre, si l'anglès ho tradueix a Knight-Errant (cavaller errant -caminant-, caballero andante), i el francès a Gentilhome, podríem entendre que un text original hagués dit cavaller errant i no hidalgo com el text castellà, ja que cavaller té les dues interpretacions possibles: la francesa i l'anglesa. O bé això, o el traductor angles va reescriure el títol. (PX,LB #cat #pendent).

  8. 8) peto: pitet, peça de l'armadura que cobria el pit (img). (LB #cat)

  9. 9) espaldar: espatllar / espatllera, peça de l'armadura que cobria les espatlles, posada per sobre del pitet i la gola (img. En castellà ho trobem més sovint com hombrera. I també trobem la paraula espaldar designant una peça que cobreix el sotaesquena, però aquest no ens sembla que encaixi gaire amb les situacions on trobem aquestsa paraula a Quixot. (LB #cat)

  10. 10) le preguntaſe le dixeſe: li demanés que li digués. A Rosenblat li sembla un ús forçat del verb preguntar. (PC)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: