Llibre nou! «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

plicó don Quijote-, porque del mesmo y por los mesmos pasos que esto he contado suben1 y han subido los caballeros andantes a ser reyes y emperadores. Sólo falta agora mirar qué rey de los cristianos o de los paganos tenga guerra y tenga hija hermosa; pero tiempo habrá para pensar esto, pues, como te tengo dicho, primero se ha de cobrar fama por otras partes que se acuda a la corte. También me falta otra cosa; que, puesto caso que se halle rey con guerra y con hija hermosa, y que yo haya cobrado fama increíble por todo el universo, no sé yo cómo se podía hallar que yo sea de linaje de reyes, o, por lo menos, primo segundo de emperador; porque no me querrá el rey dar a su hija por mujer si no está primero muy enterado en esto, aunque más lo merezcan mis famosos hechos. Así que, por esta falta, temo perder lo que mi brazo tiene bien merecido. Bien es verdad que yo soy hijodalgo de solar conocido, de posesión y propriedad y de devengar quinientos sueldos2; y podría ser que el sabio que escribiese mi historia deslindase3 de tal manera mi parentela y decendencia, que me hallase quinto o sesto nieto de rey. Porque te hago saber, Sancho, que hay dos maneras4 de linajes en el mundo: unos que traen y derriban5 su decendencia de príncipes y monarcas, a quien poco a poco6 el tiempo ha deshecho, y han acabado en punta, como pirámide puesta al revés; otros tuvieron principio de gente baja, y van subiendo de grado en grado, hasta llegar a ser grandes señores. De manera que está la diferencia en que unos fueron, que ya no son, y otros son, que ya7 no fueron; y podría ser yo déstos que, después de averiguado, hubiese sido mi

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 220 (BDH)

pag220_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) suben y han subido: ascendeixen i han ascendit. En anglès, doe aſcend and haue aſcended. Si cerquem el verb ascender al CORDE, veiem que s'introdueix en castellà especialment al tombant entre segle XVI i XVII. (LB #cat #ang)

  2. 2) devengar quinientos sueldos: valent cinc-cents sous? En un Quixot anglès de 1706 ho trobem traduït com ſeſs'd at five hundred Sueldo's, anotat amb que el sueldo és una moneda antiga espanyola, i que els gentilhomes valorats en cinc-cents sous eren reputats. (LB #pendent #ang)

  3. 3) deſlindar: crec que és descabdellar. Potser escrit descapdellar (variant recollida al DCVB), podien interpretar, erròniament, capdell com límit superior d'alguna cosa, que en castellà seria linde (Covarrubias 1611). Alhora, lliga amb una frase de la segona part del Quixot, les deslindan los linajes (Cap. XLIX). El DRAE inclou a deslindar, apart de limitar, aclarir alguna cosa, de manera que no hi hagi confusió. Jo crec que no encaixa pas tan bé com descabdellar, en els casos que tenim. Si mirem els diccionaris de l'època pel NTLLE, fins el 1600, els diccionaris només inclouen deslindar heredades, volent dir delimitar la terra. El Palet 1604, inclou bàsicament el significat que tenim aquí. desborner, debatre, rechercher, eſclarir, departir, manifeſter. Però a Oudin 1607, tornem a trobar només delimitar. Al Covarrubias 1611 hi trobem l'afegit resoldre un negoci, que no tornem a trobar fins a Stevens 1706. I l'Autoridades, 1732, finalment ens parla d'un sentit figurat, aclarir alguna cosa, posant-la en els seus propis termes, per a que no hi hagi confusió. (LB #cat #pendent)

  4. 4) maneras: menes, tipus. Sembla mal traduït al castellà. (LB #cat)

  5. 5) derriban: deriven. En anglès, deriue (Jordi). El verb derivar en castellà apareix al Segle d'Or i a textos d'Índies. (LB #cat)

  6. 6) poco a poco: poc a poc, lentament. En català, té el sentit corrent de lentament, i mica en mica. En castellà crec que només té el de mica en mica. (LB #cat)

  7. 7) ya no fueron: mai més han estat, de l'italià. En català, mai més vol dir en cap altre temps [DCVB], mentre que en castellà ya no encaixa gaire. En anglès, others are that which there were not. En francès no hi ha cap ya. En italià, che mai più ſono ſtati. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: