Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

fementida canalla -dijo don Quijote.

Y, sin esperar más respuesta, picó a Rocinante y, la lanza baja, arremetió contra el primero fraile, con tanta furia y denuedo que, si el fraile no se dejara caer de la mula, él le hiciera venir al suelo mal de su grado, y aun malferido, si no cayera muerto. El segundo religioso, que vio del modo que trataban a su compañero, puso piernas al castillo1 de su buena mula, y comenzó a correr por aquella campaña, más ligero que el mesmo viento.

Sancho Panza, que vio en el suelo al fraile, apeándose ligeramente de su asno, arremetió a él y le comenzó a quitar los hábitos. Llegaron en esto dos mozos de los frailes y preguntáronle que por qué le desnudaba. Respondióles Sancho que aquello le tocaba a él ligítimamente, como despojos2 de la batalla que su señor don Quijote había ganado. Los mozos, que no sabían de burlas, ni entendían aquello de despojos ni batallas, viendo que ya don Quijote estaba desviado de allí, hablando con las que en el coche venían, arremetieron con Sancho y dieron con él en el suelo; y, sin dejarle pelo en las barbas, le molieron a coces y le dejaron tendido en el suelo sin aliento ni sentido. Y, sin detenerse un punto, tornó a subir el fraile, todo temeroso3 y acobardado y sin color en el rostro; y, cuando se vio a caballo, picó4 tras su compañero, que un buen espacio de allí le estaba aguardando, y esperando en qué paraba aquel sobresalto; y, sin querer aguardar el fin de todo aquel comenzado suceso, siguieron su camino, haciéndose más cruces5 que si llevaran al diablo a las espaldas.

Don Quijote estaba, como se ha dicho, hablando con la señora del coche, diciéndole:

-La vuestra

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 80 (BDH)

pag80_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) puso piernas al caſtillo: donà d'esperons el costellam, potser. L'expressió poner piernas apareix a altres llocs de l'obra, i les traduccions sempre fan referència a esperonar. En aquset cas, només la traducció anglesa menciona el castell, força sense sentit: giving the ſpurs to that Castell his Mule. Noti's que fa servir l'expressió give, com en català es fa servir donar d'esperons. (Jordi, LB #cat #ang #pendent)

  2. 2) deſpojos: despulles. En Sanxo despulla el frare, dient que li toca com a despulles de la batalla guanyada. El DRAE inclou que despojar també vol dir despullar (sembla un canvi com de ullojo). El Covarrubias fa referència per despojar al fet de prendre armes, joies, etc. (LB #pendent #cat)

  3. 3) todo temeroso: tot atemorit. Sembla expressió catalana, tot i entendre's bé en castellà. (PX #cat #pendent)

  4. 4) picò: picà (el cavall), ferir-lo amb els esperons per fer-lo anar de pressa [DCVB]. S'usa també picar sense complement: Mossèn Antoni Canals... entrà per la vila..., picà y se'n anà allí ahont eran los capitans, doc. a. 1561 [DCVB]. Només es fa servir dos cops a l'obra, aquest verb. El sentit d'esperonar també hi és al DRAE, però no hi ha el sentit també del DCVB d'anar-se'n. (LB #cat)

  5. 5) hacerse cruzes: fer-se'n creus. (JB #cat). És al DRAE. (LB)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: