Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

muy al natural1, la batalla de don Quijote con el vizcaíno, puestos en la mesma postura que la historia cuenta, levantadas las espadas, el uno cubierto de su rodela, el otro de la almohada, y la mula del vizcaíno tan al vivo, que estaba mostrando ser de alquiler a tiro de ballesta. Tenía a los pies escrito el vizcaíno un título que decía: Don Sancho de Azpetia2, que, sin duda, debía de ser su nombre, y a los pies de Rocinante estaba otro que decía: Don Quijote. Estaba Rocinante maravillosamente pintado, tan largo y tendido, tan atenuado y flaco, con tanto espinazo, tan hético confirmado, que mostraba bien al descubierto con cuánta advertencia y propriedad se le había puesto el nombre de Rocinante. Junto a él estaba Sancho Panza, que tenía del cabestro a su asno, a los pies del cual estaba otro rétulo3 que decía: Sancho Zancas4, y debía de ser que tenía, a lo que mostraba la pintura, la barriga grande, el talle corto y las zancas5 largas; y por esto se le debió de poner nombre de Panza y de Zancas, que con estos dos sobrenombres le llama algunas veces la historia. Otras algunas menudencias había que advertir, pero todas son de poca importancia y que no hacen al caso a la verdadera relación de la historia; que ninguna es mala como sea verdadera.

Si a ésta se le puede poner alguna objeción cerca de su verdad, no podrá ser otra sino haber sido su autor arábigo, siendo muy propio de los de aquella nación ser mentirosos; aunque, por ser tan nuestros enemigos, antes se puede entender haber quedado falto en ella que demasiado. Y ansí me parece a mí, pues, cuando pudiera y debiera estender la pluma en las alabanzas de tan buen caballero,

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 88 (BDH)

pag88_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) pintada muy al natural: en LMM al seu llibre El Quixote va esborrar el Quixot (pàgs 133-134) apunta que un llibre àrab difícilment duria dibuixats els protagonistes, interpretant que on Cervantes diu àrab, vol dir català. Ho lliga amb la frase despectiva hábleme en cristiano referida a catalanoparlants, tal com avui tenim programes d'humor anomenats Polònia. (PX #cat)

  2. 2) Don Sancho de Azpetia: suggerència de es petia o que es peti. En edicions posteriors, es canvia a Azpeitia. (LMM)

  3. 3) retulo: rètol, sembla un calc d'ortografia catalana. És al DRAE. Al CORDE apareix bàsicament al segle XVI, començament del XVII i després de cop algun cas al segle XX. (PX #cat)

  4. 4) Sancho Çancas: en LMM, al seu llibre El Quixote va esborrar el Quixot, pàgs. 159-160 teoritza sobre si l'original hagués pogut dir Anques, en part per la referència a la següent frase també (PX). En francès diu Sancho Çancas, i anota al costat: Sanca, ſignifie l'os de la cuiſſe. I l'edició anglesa d'En Motteaux ens ho anota com haunches (anques). I recordem que anques en català té el sentit de natges (LB).

  5. 5) çancas largas: anques grosses, altrament dites natges, concretament [DCVB]. En LMM també l'analitza a la referència de Çancas anterior, sospitant d'anques, perquè a tothom sembla evident que en Sanxo no podia tenir les cames llargues. Però si fos anques, seria estrany dir que són llargues. En italià, s'hi refereix com ſtinchi lunghi (osso della gamba), i en francès també trobem referència a la llargada. Però en anglès trobem thick legges, i groixudes o grosses ja lliga més amb anques. Segons els diccionaris, sembla ser que ancas en castellà es devia utilitzar només per la part posterior dels animals, i no per a les natges, i d'aquí que ho poguessin traduir a çancas. (LB #cat #ang)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: