Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

que todas se encaminaban a ofrecimiento y requiebros1; y, como no usadas a semejante lenguaje, mirábanle y admirábanse, y parecíales otro hombre de los que se usaban; y, agradeciéndole con venteriles razones sus ofrecimientos, le dejaron; y la asturiana Maritornes curó a Sancho, que no menos lo había menester que su amo.

Había el arriero concertado con ella que aquella noche se refocilarían2 juntos, y ella le había dado su palabra de que, en estando sosegados3 los huéspedes y durmiendo sus amos, le iría a buscar y satisfacerle el gusto en cuanto le mandase. Y cuéntase desta buena moza que jamás dio semejantes palabras4 que no las cumpliese, aunque las diese en un monte y sin testigo alguno; porque presumía muy de hidalga, y no tenía por afrenta estar en aquel ejercicio de servir en la venta, porque decía ella que desgracias y malos sucesos la habían traído a aquel estado.

El duro, estrecho, apocado y fementido lecho de don Quijote estaba primero en mitad de aquel estrellado establo5, y luego, junto a él, hizo el suyo Sancho, que sólo contenía una estera6 de enea y una manta, que antes mostraba ser de anjeo tundido7 que de lana. Sucedía a estos dos lechos el del arriero, fabricado, como se ha dicho, de las enjalmas y todo el adorno de los dos mejores mulos que traía, aunque eran doce8, lucios9, gordos y famosos10, porque era uno de los ricos arrieros de Arévalo, según lo dice el autor desta historia, que deste arriero hace particular mención, porque le conocía muy bien, y aun quieren decir que era algo11 pariente suyo. Fuera de que Cide Mahamate12 Benengeli fue historiador muy curioso13 y muy puntual en todas las cosas; y échase bien de ver, pues las que quedan

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 152 (BDH)

pag152_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) requiebro: requesta. Traducció sistemàtica del català requesta, potser perquè questió vol dir renyida, enfadament, entès per un trencament. El DRAE només en suggereix el sentit de floretes que es diuen a una dama, però en els textos pren tots els sentits de requesta. El primer que ho fa servir en castellà és Juan del Encina. (LB #cat #nodrae #pref)

  2. 2) ſe refocilarian juntos: el DRAE apunta del lat. refocillāre. En català hi ha refocil·lar. (LB #pendent)

  3. 3) ſoſegados: en francès, retirez. En anglès, quiet. En italià, *quando fuſſero andati a ripoſarſi gl'hoſpiti. (LB #pendent)

  4. 4) palabras: en LMM al seu llibre El Quixote va esborrar el Quixot menciona que el nom Maritornes vindria de que tothom li demana que torni. Aquest paràgraf en pot ser menció, indicant que sempre que ho diu, torna. (LB #aclariment)

  5. 5) en mitad de aquel eſtrellado eſtablo: abans deia que estava en un camaranchon (golfes, part alta de la casa) (Jordi #pendent). En anglès, diu the firſt of the foure només. En francès, calcat al castellà. En italià, prima in mezzo a quel ſudicio porcile. Potser era al mig d'aquella cort llardosa. (LB #cat)

  6. 6) eſtera de enea: estora de joncs? Al CORDE hi ha força ús d'estera al segle XVI, però molts noms estan sota la sospita de l'INH. En anglès, a matte (mat, actualment). També conté l'expressió estera de junco. En francès, natte de ioncs. En italià, eſtuora di ſala (etimo.it ens diu una specie d'erba palustre colla quale, secca che sia, s'intessono le seggiole e si rivestono i fiaschi, cyperoides latifolium. (LB #aclariment)

  7. 7) angeo tundido: angeu tos (tondrar), espècie de tela, de nom geogràfic d'Anjou, DCVB i DRAE. Potser l'angeu era una mena de canemàs. En italià, canovaccio cimato. En francès, canevas tondu. En anglès, ſhorne Canuaſſe. (LB #pendent)

  8. 8) de dos [...] aunque eran doce: de dues [...] que en total eren dotze? En català, amb tot és una forma adversativa. En italià, no menciona de dos ni res adversatiu, sino che erano dodici. En anglès, menciona twelve all in number. Em continua semblant que potser no deia res de dotze, sino potser que eren dòcils. (LB #cat #pendent)

  9. 9) lucios: lluents. En Rico diu lustrosos. El DRAE porta a lúcido, que porta a un ús poètic de luciente. Només es fa servir un altre cop a la segona part, aquest adjectiu. En francès, reluiſans, polis. (LB #cat #fra)

  10. 10) famosos: formosos, entenc. En anglès, goodly beaſts. En francès, tot i l'ordre diferent d'adjectius, excellens. En italià, belli. (LB #cat #ita)

  11. 11) algo: una mica. En anglès, ſomewhat. En italià un poco. En francès, quelque peu. En anglès, una nota menciona que aquí l'autor astutament ens indica que algú descendeix de raça mora. (LB #cat)

  12. 12) Cide Mahamare Benengeli: la transcripció inclou una forma diferent, amb Mahamate. En anglès, Cid Mahamat Benengeli. En anglès de Motteaux, Cid Hamet Benengeli. En francès, Cide Mahamet Benengeli. En italià, Cide Hamete Benengeli. (PX #pendent)

  13. 13) curioſo: curós. Significat inclòs al DRAE. El DCVB diu que el primer significat de curiós és curós, també. En anglès, moſt curious. En francès, fort curieux. En italià, aſſai curiozo (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: