Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

bleza, sin que la compres ni me sirvas con nada. Porque, en haciéndote conde, cátate1 ahí caballero, y digan lo que dijeren; que a buena fe que te han de llamar señoría, mal que les pese.

-Y ¡montas2 que no sabría yo autorizar el litado3! -dijo Sancho. -Dictado has de decir, que no litado -dijo su amo.

-Sea ansí -respondió Sancho Panza-. Digo que le sabría bien acomodar, porque, por vida mía, que un tiempo fui muñidor de una cofradía, y que me asentaba4 tan bien la ropa de muñidor5, que decían todos que tenía presencia para poder ser prioste de la mesma cofradía. Pues, ¿qué será cuando me ponga un ropón ducal a cuestas6, o me vista de oro y de perlas, a uso de conde estranjero? Para mí tengo que me han de venir a ver de cien leguas. -Bien parecerás -dijo don Quijote-, pero será menester que te rapes las barbas a menudo; que, según las tienes de espesas, aborrascadas y mal puestas, si no te las rapas a navaja, cada dos días por lo menos, a tiro de escopeta se echará de ver7 lo que eres.

-¿Qué hay más -dijo Sancho-, sino tomar un barbero y tenelle asalariado en casa? Y aun, si fuere menester, le haré que ande tras mí, como caballerizo de grande.

-Pues, ¿cómo sabes tú -preguntó don Quijote- que los grandes llevan detrás de sí a sus caballerizos?

-Yo se lo diré -respondió Sancho-: los años pasados estuve un mes en la corte, y allí vi que, paseándose un señor muy pequeño, que decían que era muy grande, un hombre le seguía a caballo a todas las vueltas que daba, que no parecía sino que era su rabo. Pregunté que cómo aquel hombre no se juntaba con el otro, sino que siempre andaba tras dél. Respondiéron

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 222 (BDH)

pag222_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) catate ahi cauallero: en anglès, loe thereby thou art a Gentleman. Segons el Webster 1913: Lo \Lo\, interj. [OE. lo, low; perh. akin to E. look, v.] Look; see; behold; observe. Els usos de "cata ahí" de l'època semblen calcats a la forma "vet aquí". Per exemple, Fray Luís de Granada cita Joan, 19: 26-27, "Mujer, cata ahí a tu hijo", en català "vet aquí el teu fill". "Cátate ahí" seria "vet-et aquí", també normal, perquè aquest imperatiu de veure es conserva només amb pronoms personals i adverbis de lloc. La traducció al català de 1887 d'Eduard Tàmaro ja diu: puix fenthe comte vet aquí cavaller. En francès, par-ce qu'en te faiſant Comte, te voila Cheualier. En italià, perche facendoti Conte, eccoti ſubito Cavaliero. (LB #cat #pref #pron)

  2. 2) montas que: en anglès, And thinke you.... En francès, et pensez vous. En italià, forſe che. El DRAE apunta que és com l'actual anda. Al CORDE, només ho fa servir Cervantes. Podria ser una mala traducció de compta o pots comptar? (LB #pendent #cat)

  3. 3) no sabria yo autorizar el litado: El DRAE diu que litar és oferir alguna cosa en sacrifici. En italià, forſe ch'io non ſaperei ſustentare con autorità il litato [...]? Il dettato hai a dire. En francès, Et penſez vous que ie ne puiſſe pas bien donner authorité à mon equalité [...]? il faut dire qualité. En anglès, and thinke you [...] that I would not authorize my Litado. Thou muſt ſay Dictado or dignity. L'anglès d'en Motteaux fa semblant al francès: and do you think, quoth Sancho, I would not become my equality main well? Thou shouldst say quality, said Don Quixote, and not equality. (LB #aclariment)

  4. 4) me aſſentaua tan bien: em sentava tan bé. Sembla una mala traducció de sentar / seure / ..., perquè avui diríem me sentaba tan bien. (LB #pendent)

  5. 5) munidor: el DRAE diu que muñidor és qui porta unes coses de les comfraries. En anglès, warner (avisador). (LB #aclariment)

  6. 6) me ponga un ropon Ducal acuestas: posar-se'l al cim. Diria que en castellà a cuestas vol dir a coll. (LB #cat)

  7. 7) echar de ver: adonar-se. El Maria Moliner ho defineix, de echar de ver una cosa, percatarse de ella. L'etimològic Roque Barcia (edició corregida de 1945) diu advertir, entender, conocer, saber, però no en diu res de l'etimologia. El diccionari de Sobrino (1791), ens diu Phrase fort en usage, qui signifie Ne cesser de voir, de regarder, d'observer, de faire réflexion, de considérer, de connoitre, de savoir, d'entendre; Lat. Continuò inspicere, considerare, perpendere, meditari. El diccionari de Jean Palet (1604) ens ho tradueix pel francès voir. El Diccionario de la lengua castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces... de la RAE (1732, Vol 3), diu phraſe mui freqüente con que ſe dá à entender que ſe advierte, alcanza y conóce alguna coſa: y aſsi vale advertir, entender, conocer y ſaber. Lat. Rem animadvertere, noſcere. Sembla una expressió ben castellana. (LB #aclariment)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: