Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

tanto me burlé con todas, que resultó de la burla crecer la parentela, tan intricadamente que no hay diablo que la declare. Probóseme todo, faltó favor, no tuve dineros1, víame a pique de perder los tragaderos, sentenciáronme a galeras por seis años, consentí: castigo es de mi culpa; mozo soy: dure la vida, que con ella todo se alcanza. Si vuestra merced, señor caballero, lleva alguna cosa con que socorrer a estos pobretes2, Dios se lo pagará en el cielo, y nosotros tendremos en la tierra cuidado de rogar a Dios en nuestras oraciones por la vida y salud de vuestra merced, que sea tan larga y tan buena como su buena presencia merece.

Éste iba en hábito de estudiante, y dijo una de las guardas que era muy grande3 hablador y muy gentil latino.

Tras todos éstos, venía un hombre de muy buen parecer, de edad de treinta años, sino que al mirar metía el un ojo4 en el otro un poco. Venía diferentemente atado que los demás, porque traía una cadena al pie5, tan grande que se la liaba por todo el cuerpo, y dos argollas a la garganta, la una en la cadena, y la otra de las que llaman guardaamigo o piedeamigo6, de la cual decendían dos hierros que llegaban a la cintura, en los cuales se asían dos esposas, donde llevaba las manos, cerradas con un grueso candado, de manera que ni con las manos podía llegar a la boca, ni podía bajar la cabeza a llegar a las manos. Preguntó don Quijote que cómo iba aquel hombre con tantas prisiones más que los otros. Respondióle la guarda porque tenía aquel solo más delitos que todos los otros juntos, y que era tan atrevido y tan grande7 bella

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 229 (BDH)

pag229_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) dineros: diners. En castellà seria més aviat dinero. Cal mirar l'ús del plural en castellà. (LB #cat #pendent)

  2. 2) pobretes: pobrets, diminutiu català. En PC explica que el peu de plana d'alguna edició aclareix que potser s'utilitzava en algun lloc de castella, aquesta forma. (PC #cat).

  3. 3) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  4. 4) el un ojo en el otro: l'un ull en l'altre. En castellà, no val aquesta doble determinació. Segons En Juan Gutiérrez Cuadrado, la doble determinació es mantenia al segle d'or amb un valor arcaïtzant, i altres lectors del segles XVIII i XIX ho consideraven un italianisme. (PC #cat).

  5. 5) traìa vna cadena al pie: duia una cadena al peu. Confusió de traer/llevar, i al pie en comptes de en el pie. (JB #cat)

  6. 6) guardaamigo o piedeamigo: la disjuntiva que pot indicar dubte de traducció. Com que ja hem vist que utilitzen al pie de per traduir vora, podria ser voramic, veramic (vora/vera, amb l'ironia de l'amic vertader, que mai es separa de tu), etc. O potser desamic/desenemic (confós amb desa amic), que té el significat d'enemic, també de bocinet de pell alçat prop de l'ungla i que produeix dolor (padrastre, repeló, etc.). O potser deia, utilitzant la disjuntiva, veramic o desamic, per a fer el joc de paraules. En anglès, /A keepe friend/, or the foote of a friend. Aquí l'anglès s'hauria acomodat a l'edició castellana. A l'Autoridades 1737, guardaamigo porta a piedeamigo, i pie de amigo cita Cervantes, tot i que no el Quixot. Porta un significat extra de pie de amigo, citant Quevedo, com una peça que serveix per refermar coses. El Labèrnia castellà-català 1867, explica una definició semblant, però així com al Quixot sembla que és una argolla al cap, amb dues barres que baixen fins la cintura, aquí diu que és com una forqueta, per a impedir que el près abaixi el cap. El primer diccionari del NTLLE on el trobem, és de 1705 (cent anys després del Quixot), on ens expliquen en francès això de la forqueta. Curiosament, el diccionari Stevens de 1706, ho descriu com a Clog made faſt to the Foot for run-away Slaves, res a veure. Jo crec que no la va entendre mai ningú aquesta expressió. (LB #cat #pendent)

  7. 7) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: