Anotacions de la pàgina

1. 1) muerte cevil: en anglès, ciuill death. (LB #pendent)

2. 2) Gines de Paſſamonte: en LMM suggereix Genís de Passa amunt, o a mont. També anomenat de Paropilla, que seria Para-pilla, el joc de tocar i parar. I apunta a que serà el Mestre Pere, Maese Pedro (LMM). A la Viquipèdia castellana mencionen com Martí de Riquer creu que pot ser una referència a Jerónimo de Pasamonte (LB).

3. 3) poco a poco: poc a poc, lentament. En català, té el sentit corrent de lentament, i mica en mica. En castellà crec que només té el de mica en mica. (LB #cat)

4. 4) deſlindar: crec que és descabdellar. Potser escrit descapdellar (variant recollida al DCVB), podien interpretar, erròniament, capdell com límit superior d'alguna cosa, que en castellà seria linde (Covarrubias 1611). Alhora, lliga amb una frase de la segona part del Quixot, les deslindan los linajes (Cap. XLIX). El DRAE inclou a deslindar, apart de limitar, aclarir alguna cosa, de manera que no hi hagi confusió. Jo crec que no encaixa pas tan bé com descabdellar, en els casos que tenim. Si mirem els diccionaris de l'època pel NTLLE, fins el 1600, els diccionaris només inclouen deslindar heredades, volent dir delimitar la terra. El Palet 1604, inclou bàsicament el significat que tenim aquí. desborner, debatre, rechercher, eſclarir, departir, manifeſter. Però a Oudin 1607, tornem a trobar només delimitar. Al Covarrubias 1611 hi trobem l'afegit resoldre un negoci, que no tornem a trobar fins a Stevens 1706. I l'Autoridades, 1732, finalment ens parla d'un sentit figurat, aclarir alguna cosa, posant-la en els seus propis termes, per a que no hi hagi confusió. (LB #cat #pendent)

5. 5) boace: vostè. El diccionari Stevens 1706 (el primer del NTLLE que l'inclou) diu per voacé que és com parlen els malfactors, volent dir Uste, Vuéstra Mercéd). Però al Quixot, precisament el suposat malfactor que ho diu sembla el més literat. És el que el DCVB ens descriu per la paraula vostè, que potser va sorgir primer en català que en castellà. El CICA troba vosté al segle XVII. (LB #cat #pendent)

6. 6) señor ladron de mas de la marca: senyor lladre de marca major, de la més alta categoria (RM). Inclosa al Diccionari Esteve. L'edició anglesa fa incís en una mida d'espases: a certaine length appointed in Spaine for ſwords, which if any transgresse he is punished, & the sword forſeized. També ho diu l'edició francesa: les espases més llargues d'una certa mida, duen una marca i no es poden portar, i l'autor faria una analogia per dir que és més lladre del compte. El tema de les espases sembla deduït de l'ús que fa Cervantes al Coloquio de los perros (1613), on es fa servir la mateixa expressió en relació amb arrestar estrangers que duguin espases de marca major. El RAE inclou tant de marca mayor (apareix al s.XVI) com de más de marca (utilitzada segons CORDE poc, i només del 1605-1655). Expressió prohibida a la pragmàtica de Quevedo. Apareix al castellà al s.XVI. En català tenim de marca major per primer cop amb Pere Joan Porcar, inicis del XVII. (LB #pendent)

7. 7) Bien parece: ben sembla, semblaria, sembla ben bé. En anglès, it seemes well. En francès, il paroiſt bien. En italià, é' par ben. (LB #pendent)

8. 8) va el hombre: hom. Al Tirant, l'Àlex Sendra ha trobat les traduccions de hom a el hombre. En anglès, a man is carried. En francès, l'on eſt fait. En italià, l'huomo vadia. (LB #cat #tirant)

9. 9) como Dios es ſervido: com Déu sigui servit. El DCVB ens menciona aquesta locució per mostrar conformitat amb la voluntat divina. Al CORDE apareix només al segle XVII, i fora de Cervantes, només sis vegades. En anglès, as pleaſeth God. En francès, comme il plaiſt a Dieu. En italià, come Dio vuole. (LB #cat)

10. 10) sabia alguno: El text de Gutenberg diu sabrá, no sabia. En anglès, ſome body ſhall know. En francès, l'on ſçaura. En italià, ma potrai eſſere, che un dì, qualcuno ſapeße. (LB #pendent)

11. 11) o me las pelaria: o me'ls plomaria, o els plomaria, o els pelaria. No m'acaba de lligar bé però. En anglès, or I will fleece them (fleece = esquilar, plomar). (LB #pendent #ang)