Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

de Amadís se firman -respondió don Quijote.

-Está bien -respondió Sancho-, pero la libranza forzosamente se ha de firmar, y ésa, si se traslada, dirán que la firma es falsa y quedaréme sin pollinos.

-La libranza irá en el mesmo librillo firmada; que, en viéndola, mi sobrina no pondrá dificultad en cumplilla. Y, en lo que toca a la carta de amores, pondrás por firma: "Vuestro hasta la muerte, el Caballero de la Triste Figura". Y hará poco al caso que vaya de mano ajena, porque, a lo que yo me sé acordar, Dulcinea no sabe escribir ni leer, y en toda su vida ha visto letra mía ni carta mía, porque mis amores y los suyos han sido siempre platónicos, sin estenderse a más que a un honesto mirar. Y aun esto tan de cuando en cuando, que osaré jurar con verdad que en doce años que ha que la quiero1 más que a la lumbre2 destos ojos que han de comer la tierra, no la he visto cuatro veces; y aun podrá ser que destas cuatro veces no hubiese ella echado de ver la una3 que la miraba: tal es el recato y encerramiento con que sus padres, Lorenzo Corchuelo, y su madre, Aldonza Nogales, la han criado.

-¡Ta, ta! -dijo Sancho-. ¿Que la hija de Lorenzo Corchuelo es la señora Dulcinea del Toboso4, llamada por otro nombre Aldonza Lorenzo?

-Ésa es -dijo don Quijote-, y es la que merece ser señora de todo el universo.

-Bien la conozco -dijo Sancho-, y sé decir que tira tan bien5 una barra6 como el más forzudo7 zagal de todo el pueblo. ¡Vive el Dador, que es moza de chapa, hecha y derecha y de pelo en pecho, y que puede sacar la barba del lodo a cualquier caballero andante, o por andar, que la tuviere por señora! ¡Oh hideputa8, qué rejo9 que tiene, y qué voz! Sé

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 276 (BDH)

pag276_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) haber (temps): fer (temps). (LB #cat)

  2. 2) la quiero mas que a la lumbre destos ojos que han de comer la tierra: com que l'estima més a ella que conservar la vista dels seus ulls. (LB #aclariment)

  3. 3) que deſtas quatro vezes no vuieſſe ella echado de ver la vna, que la miraua: le/la miraba, i echar de ver/adonar-se, com hem vist abans. Vol dir que dels quatre cops que l'ha vista, podria ser que ella ni tan sols una vegada s'ha adonat que la mirés. No hi entenc l'article a la una. (LB #cat)

  4. 4) Dulzinea del Toboſo: l'edició de Lisboa de març diu Dulzinea del Tobozo. (LB #aclariment)

  5. 5) tira tan bien una barra: l'edició de Brussel·les, diu tira tambien.

  6. 6) tira la barra: podria ser el que a la viquipèdia apareix com Barra espanyola on hi menciona la referència al Quixot. En anglès, ſhe can throw the Iron barre. (LB #aclariment)

  7. 7) forçudo: l'edició de Lisboa de març diu forçado. (LB #aclariment)

  8. 8) hideputa: fill de puta, o en occità, hilh de puta. Es presta sil·làbicament, mentre que el castellà té un -jo al mig. A més, el castellà ha derivat més a eliminar la primera síl·laba, fent joputa. (LB #cat #pref)

  9. 9) que rejo que tiene: el DRAE inclou robustez o fortaleza per al nom rejo. Però ho trobo molt poc utilitzat. En anglès, Out vpon her, what a ſtrength and voyce ſhe hath. Jo primer pensava que seria quin raig (de veu) que té, perquè hi ha la part de veu. Però a la segona part del Quixot apareix la mateixa expressió, sense la part de veu. En català, trobem els adjectius relacionats amb força i resistència: retjo/a, retxo/a, de retxa, règeu. Com que retxa/retja en castellà és reja, pensava si haguéssin fet pel dret retxo/retjorejo, però és un adjectiu i no un nom, que en castellà, per cert, seria recio. En Diego Clemencín no comenta res de rejo tampoc, apart de notar que la lloança s'utilitza a les dues parts del Quixot. L'Academia Canaria de la Lengua ofereix significats curiosos per a rejo, com a nom, però no gaire adients tampoc. El Tesoro de Covarrubias de 1611 especifica sobre rejo que en lengua Caſtellana antigua vale por tanto, y buen regimiento fuerte. I cita les gloses de Mingo Revulgo (~1480). Els diccionaris Nebrija 1495, Alcalá 1505, Nebrija 1516, Percival 1591, 1607 Oudin, no contenen aquest sentit tot i tenir la paraula rejo (Segons l'NTLLE). Així que en època del Quixot, el diccionari ho recull com a antic. Jo entenc que ja al 1611, en Covarrubias en sabia el sentit pels textos, no per transmissió oral. (LB #pref #pendent #cat #clem)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: