Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

modo que no había más que ver: púsole una saya de paño, llena de fajas de terciopelo negro de un palmo en ancho, todas acuchilladas, y unos corpiños de terciopelo verde, guarnecidos1 con unos ribetes de raso blanco, que se debieron de hacer, ellos y la saya, en tiempo del rey Bamba2. No consintió el cura que le tocasen, sino púsose en la cabeza un birretillo de lienzo colchado que llevaba para dormir de noche, y ciñóse por la frente una liga de tafetán3 negro, y con otra liga hizo un antifaz, con que se cubrió muy bien las barbas y el rostro; encasquetóse su sombrero, que era tan grande que le podía servir de quitasol, y, cubriéndose su herreruelo4, subió en su mula a mujeriegas, y el barbero en la suya, con su barba que le llegaba a la cintura, entre roja y blanca5, como aquella que, como se ha dicho, era hecha de la cola de un buey barroso.

Despidiéronse de todos, y de la buena de Maritornes, que prometió de rezar un rosario, aunque pecadora, porque Dios les diese buen suceso en tan arduo y tan cristiano negocio como era el que habían emprendido.

Mas, apenas hubo6 salido de la venta, cuando le vino al cura un pensamiento: que hacía mal en haberse puesto de aquella manera, por ser cosa indecente que un sacerdote se pusiese así, aunque le fuese mucho en ello; y, diciéndoselo al barbero, le rogó que trocasen trajes, pues era más justo que él fuese la doncella menesterosa, y que él haría el escudero, y que así se profanaba menos su dignidad; y que si no lo quería hacer, determinaba de no pasar adelante, aunque a don Quijote se le llevase el diablo.

En esto, llegó Sancho, y de ver a los

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 296 (BDH)

pag296_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) guarnecidos con vnos ribetes: guarnits. Diria que es diu poc, en castellà, guarnecidos. (LB #pendent)

  2. 2) el Rey Bamba: A l'edició de Gutenberg hi diu rey Wamba. Cal mirar a quines edicions és. Al segon llibre del Quixot també hi surt crec. Un Quixot anglès de 1706 apunta al rei Wamba, antic rei visigot d'Espanya [DCVB]. Comenta que l'expressió del temps d'en Bamba es diu genèricament per a senyalar que una cosa és molt antiga. (LB #pendent)

  3. 3) tafetan: tafetà. El [DRAE] suggereix l'origen català de la paraula. En anglès, diu Taffata, però actualment escriuen Taffeta; curiós que no utilitzés la e, en anglès (pensant en prosòdia catalana). Notem que el DCVB apunta la ortografia catalana antiga tafatà. (LB #cat #ang)

  4. 4) herreruelo: [DRAE] capa corta con cuello y sin capilla. En anglès, long cloke. Curta o llarga? (LB #pendent #ang)

  5. 5) barba [...] entre roja y blanca, como aquella que, como se ha dicho, era hecha de la cola de un buey barroso: lligat amb la nota de la pàgina anterior, de la cua ruzia o roxa. En anglès diu halfe red and halfe white, as that which as wee haue ſaid was made of the taile of a pyed coloured Oxe. (LB #ang #pendent)

  6. 6) apenas hubo [...]: en prou feines va haver [...]. Encara no ho havia acabat de fer. Al CORDE trobem que "apenas hubo" amb aquest sentit apareix sobretot al segle XVII, molt poc utilitzat en general, però destacadament utilitzat per Cervantes. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: