Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

me ahora si queréis seguir mi parecer y consejo en lo que os he propuesto''. Y, mandándome a mí, por ser el mayor, que respondiese, después de haberle dicho que no se deshiciese de la hacienda, sino que gastase todo lo que fuese su voluntad, que nosotros éramos mozos para saber ganarla, vine a concluir en que cumpliría su gusto, y que el mío era seguir el ejercicio de las armas, sirviendo en él a Dios y a mi rey. El segundo hermano hizo los mesmos ofrecimientos, y escogió el irse a las Indias, llevando empleada la hacienda que le cupiese1. El menor, y, a lo que yo creo, el más discreto, dijo que quería seguir la Iglesia, o irse a acabar sus comenzados estudios a Salamanca. Así como acabamos de concordarnos y escoger nuestros ejercicios, mi padre nos abrazó a todos, y, con la brevedad que dijo, puso por obra cuanto nos había prometido; y, dando a cada uno su parte, que, a lo que se me acuerda2, fueron cada tres mil ducados, en dineros3 (porque un nuestro tío4 compró toda la hacienda y la pagó de contado, porque no saliese del tronco5 de la casa), en un mesmo día nos despedimos todos tres6 de nuestro buen padre; y, en aquel mesmo, pareciéndome a mí ser inhumanidad que mi padre quedase viejo y con tan poca hacienda, hice con él que de mis tres mil tomase los dos mil ducados, porque a mí me bastaba el resto para acomodarme de lo que había menester un soldado. Mis dos hermanos, movidos de mi ejemplo, cada uno le dio mil ducados: de modo que a mi padre le quedaron cuatro mil en dineros7, y más tres mil, que, a lo que parece, valía la hacienda que le cupo8, que no quiso vender, sino quedarse con ella en

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 484 (BDH)

pag484_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) cupiese / cupo: ho entenc com la part que toqués / toca. Potser de caigués/caigué. Potser haurien girat caer/caber? En català, amb l'ortografia de llavors, crec que caure i cabre s'escriurien igual, amb la grafia u. I potser també es feia cavia per queia, com es fa ara a molts llocs, i es pot també confondre amb cabia. El Covarrubias de 1611, cita a caber, caber en suerte, explicant-lo com caido en suerte. Curiós. (LB #cat #ang #lex #pref)

  2. 2) se me acuerda: barrejar pronoms. Ara trobem me acuerdo de, i recuerdo. Però no se me acuerdo. Pot venir d'intentar traduir el pronom en, a me'n recordo. (LB #cat)

  3. 3) en dineros: en diners. En castellà seria en dinero, en metálico. Al CORDE, quasi tots els resultats són del segle XVII i anteriors. I entre els autors, hi trobem Luis Requesens, Martin Cortes, Zurita, i molts anònims. (LB #cat #lex)

  4. 4) un nuestro tio: un nostre oncle. En castellà seria un tio nuestro. (LB #cat)

  5. 5) el tronco de la caſa: parlant del llinatge. Crec que lliga més la soca de la casa. El DRAE no inclou res de llinatge. El DCVB ens ofereix: Persona o persones més vella d'una família, d'una estirp (cast. cepa). En anglès, de fet, diu from our owne familie and lineage. (LB #cat #lex #ndorae #pref)

  6. 6) todos tres: tots tres, en castellà crec que no funciona el todos tres. Antoni de Capmany al Arte de traducir el idioma francés al castellano, p. IX, diu que Todos dos és francesisme. (LB #cat #tirant)

  7. 7) en dineros: en diners. En castellà seria en dinero, en metálico. Al CORDE, quasi tots els resultats són del segle XVII i anteriors. I entre els autors, hi trobem Luis Requesens, Martin Cortes, Zurita, i molts anònims. (LB #cat #lex)

  8. 8) cupiese / cupo: ho entenc com la part que toqués / toca. Potser de caigués/caigué. Potser haurien girat caer/caber? En català, amb l'ortografia de llavors, crec que caure i cabre s'escriurien igual, amb la grafia u. I potser també es feia cavia per queia, com es fa ara a molts llocs, i es pot també confondre amb cabia. El Covarrubias de 1611, cita a caber, caber en suerte, explicant-lo com caido en suerte. Curiós. (LB #cat #ang #lex #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: