Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

-¡Porque vean vuestras mercedes clara y manifiestamente el error en que está este buen escudero, pues llama bacía a lo que fue, es y será yelmo de Mambrino, el cual se lo quité yo en buena guerra, y me hice señor dél con ligítima y lícita posesión! En lo del albarda no me entremeto, que lo que en ello sabré decir es que mi escudero Sancho me pidió licencia para quitar los jaeces1 del caballo deste vencido cobarde, y con ellos adornar el suyo; yo se la di, y él los tomó, y, de haberse convertido de jaez en albarda, no sabré dar otra razón si no es la ordinaria: que como esas transformaciones se ven en los sucesos de la caballería; para confirmación de lo cual, corre, Sancho hijo, y saca aquí el yelmo que este buen hombre dice ser bacía.

-¡Pardiez2, señor -dijo Sancho-, si no tenemos otra prueba de nuestra intención que la que vuestra merced dice, tan bacía es el yelmo de Malino como el jaez deste buen hombre albarda!

-Haz lo que te mando -replicó don Quijote-, que no todas las cosas deste castillo han de ser guiadas por encantamento3.

Sancho fue a do estaba la bacía y la trujo; y, así como don Quijote la vio, la tomó en las manos y dijo:

-Miren vuestras mercedes con qué cara podía decir este escudero que ésta es bacía, y no el yelmo que yo he dicho; y juro por la orden de caballería que profeso que este yelmo fue el mismo que yo le quité, sin haber añadido en él ni quitado cosa alguna.

-En eso no hay duda -dijo a esta sazón Sancho-, porque desde que mi señor le ganó hasta agora no ha hecho con él más de una batalla, cuando libró a los sin ventura encadenados; y si no fuera por este baciyelmo, no lo pasara entonces muy bien, porque hubo asaz4 de pedradas en aquel trance.

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 569 (BDH)

pag569_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) jaez: ornaments que es posen al cavall [DRAE]. (LB #aclariment)

  2. 2) par diez: potser per Déu, confusió amb deu. L'edició francesa, per la pàg. 450, explica que per no jurar per Déu, es deia par diez com a eufemisme, i ho tradueixen a Par digue. Trobem la mateixa explicació a d'altres diccionaris. Per la pàg 569, ho tradueixen a Par dignes. Cal notar que en cap de les traduccions hi apareix Déu, i no hi trobem cap lletra majúscula. En anglès, pel cas de la pàg. 450 hi trobem In good faith. En el cas de la pàg 569, by my good faith. En italià, pàg. 450, Certo, i pàg. 569, Perdinci. Aquesta segona segueix l'explicació de guardar-se d'ofendre Déu; segons etimo.it, perdinci ed anche perdina, perdicoli, eufemismo di per dio; ritenuta espressione irriverente verso la divinità, onde anche i Francesi la transformarono in parbieu, mod. parbleu. L'anglès ens recorda les formes documentades al DCVB: per ma fe, a bona fe, a fe de Déu. En PX ens menciona que pardiez apareix al CORDE el 1525, i par diez el 1550, i ens recorda que par sona a confusió ortogràfica per la fonètica catalana amb per. (LB #cat #pref)

  3. 3) encantamento: caldria encantamiento. (LB #cat #ort)

  4. 4) asaz: assats. El DRAE diu que és del provençal assatz, i que és utilitzat poèticament. És en boca del Quixot i Sancho. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: