Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

En efeto, tanto les supo el cura decir, y tantas locuras supo don Quijote hacer, que más locos fueran que no él1 los cuadrilleros si no conocieran la falta de don Quijote; y así, tuvieron por bien de apaciguarse, y aun de ser medianeros2 de hacer las paces entre el barbero y Sancho Panza, que todavía asistían con gran rancor3 a su pendencia. Finalmente, ellos, como miembros de justicia, mediaron la causa y fueron árbitros della, de tal modo que ambas partes quedaron, si no del todo contentas, a lo menos en algo satisfechas, porque se trocaron las albardas, y no las cinchas y jáquimas; y en lo que tocaba a lo del yelmo de Mambrino, el cura, asocapa4 y sin que don Quijote lo entendiese, le dio por la bacía ocho reales, y el barbero le hizo una cédula del recibo y de no llamarse a engaño por entonces, ni por siempre jamás amén.

Sosegadas, pues, estas dos pendencias, que eran las más principales y de más tomo, restaba5 que los criados de don Luis se contentasen de volver los tres, y que el uno quedase para acompañarle donde don Fernando le quería llevar; y, como ya la buena suerte y mejor fortuna había comenzado a romper lanzas y a facilitar dificultades en favor de los amantes de la venta y de los valientes della, quiso llevarlo al cabo y dar a todo felice6 suceso, porque los criados se contentaron de cuanto don Luis quería; de que recibió tanto contento doña Clara, que ninguno en aquella sazón la mirara al rostro que no conociera el regocijo de su alma.

Zoraida, aunque no entendía bien todos los sucesos que había visto, se entristecía y alegraba a bulto7, conforme veía y notaba los semblantes a cada uno, especialmente de su

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 580 (BDH)

pag580_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) mas locos fueran que no el: més bojos fossin que no pas ell. En castellà, seria sense no. (LB #cat #pref)

  2. 2) medianeros: mitjancers. (LB #cat)

  3. 3) con gran rancor: (JB #cat)

  4. 4) asocapa: el DRAE, per a so capa, diu secretamente, con soborno. Em sona a sota capa. (LB #pendent)

  5. 5) restaba: restava, que quedava per fer. (LB #cat)

  6. 6) felice: en el cas d'Aràbia, en anglès, Arabia Fælix. L'Aràbia feliça. A la segona part del quixot ja hi trobem un feliz i un felizmente, però. A la primera part, tots felice. Quasi tots els casos són al segle XVII i anteriors. (LB #pendent)

  7. 7) a bulto: el DRAE diu aproximadamente, sin cálculo previo. La definició del DRAE encaixa amb a ull, però no sé si lliga gaire amb el text. En anglès, according to the ſhewes made by the reſt, segons com feien els altres. En català, a ull podria correspondre-s'hi perquè es mira els altres, però en castellà, a bulto seria bona traducció de a ull, però no en aquest cas, perquè no té a veure tant amb mirar com amb embalum. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: