Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

PRÓLOGO

Desocupado lector: sin juramento me podrás creer que quisiera que este libro, como hijo del entendimiento, fuera el más hermoso, el más gallardo y más discreto que pudiera imaginarse. Pero no he podido yo contravenir al orden de naturaleza1; que en ella cada cosa engendra su semejante. Y así, ¿qué podrá engendrar el estéril y mal cultivado ingenio mío, sino la historia de un hijo seco, avellanado2, antojadizo3 y lleno de pensamientos varios y nunca imaginados de otro alguno, bien como quien se engendró en una cárcel, donde toda incomodidad tiene su asiento y donde todo triste ruido4 hace su habitación? El sosiego, el lugar apacible, la amenidad de los campos, la serenidad de los cielos, el murmurar de las fuentes, la quietud del espíritu son grande5 parte para que las musas más estériles se muestren fecundas y ofrezcan partos al mundo que le colmen de maravilla y de contento. Acontece tener un padre un hijo feo y sin gracia alguna, y el amor que le tiene le pone una venda en los ojos para que no vea sus faltas, antes las juzga por discreciones y lindezas y las cuenta a sus amigos por agudezas y donaires. Pero yo, que, aunque parezco padre, soy padrastro de Don Quijote, no quiero irme con la corriente del uso6, ni suplicarte, casi con las lágrimas en los ojos, como otros hacen, lector carísimo7, que perdones o disimules las faltas que en este mi hijo vieres; y ni eres su pariente8 ni su amigo, y tienes tu alma en tu cuerpo y tu libre albedrío como el más pintado9, y estás en tu casa, donde eres señor della, como el rey de sus alcabalas, y sabes lo que comúnmente se dice: que debajo de mi manto, al

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 8 (BDH)

pag8_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) contravenir al orden de naturaleza: contravenir l'ordre de natura. En castellà sona estrany naturaleza sense article, així com contravenir introduint el complement directe amb la preposició a (JV #pendent)

  2. 2) un hijo seco, avellanado: un fill sec a vell anat, i potser avellat, fet vell. En anglès, dry toſted. Jo crec que fa referència a senilitat del Quixot. El CORDE ens diu que Cervantes és el primer que fa servir la paraula com a adjectiu (abans, Fray Luis de Leon ho fa servir com a nom propi de planta). No apareix fins l'Autoridades (1726), on hi donen un significat divertit: enxuto o arrugado como la avellana. I avellanarse, «arrugarſe, ponerſe enxuto, endurecerſe. Comunmente ſe dice de las Perſonas mui ancianas, que logran una vejéz ſana, agil y vigoroſa, y eſtán arrugados y ſecos como la avellana, que aſsi ſe conſerva mucho tiempo. Es voz compuesta de la particula A, y del nombre Avellána». En italià, hi trobem großolano (bast). En francès, endurcy (endurit). (LB #cat #ang #pref). En JB suggereix que no sigui un italianisme, avelenato, metzinós. (JB)

  3. 3) antojadizo: humorós. En anglès, humorous. Que té molts humors, que eren considerats les substàncies que regien la salut i els temperaments. Per mi, aquí Servent fa referència als canvis de temperament. En anglès, segons etymonline té el sentit documentat de divertit només a partir de 1705, així que ha de ser el dels temperaments. I en castellà, humoroso només apareix als diccionaris al segle XIX. En francès, fantaſque, i, en italià, capriccioſo. (LB #pendent #ang)

  4. 4) y donde todo triſte ruydo: a l'edició d'Anvers 1719 del BDH, diu y todo triſte, amb el donde afegit a mà. (LB #pendent)

  5. 5) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  6. 6) no quiero irme con la corriente del uso: en anglès, I [...] will not be born away by the violent current of the modern custome now a daies. L'anglès menciona la violència actual, i el fet que se l'endugui tal corrent. (LB #ang #pendent)

  7. 7) Lector cariſsimo: a l'edició d'Anvers 1719 del BDH, diu Letor mio, corregint a Lector carisimo a mà. (LB #pendent)

  8. 8) y ni eres ſu pariente: a l'edició d'Anvers 1719 del BDH, hi afegeix pues, fent y pues ni eres. (LB #pendent)

  9. 9) el mas pintado: el més pintat. En anglès, the best. El DCVB ens ho documenta del segle XVIII. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: