Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

lo mesmo, y los días de entresemana se honraba1 con su vellorí2 de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza3, que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba4 la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años; era de complexión recia, seco de carnes, enjuto5 de rostro, gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de Quijada, o Quesada, que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben; aunque, por conjeturas verosímiles, se deja entender que se llamaba Quejana6. Pero esto importa poco a nuestro cuento; basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad.

Es, pues, de saber que este sobredicho hidalgo, los ratos7 que estaba ocioso, que eran los más8 del año, se daba a leer libros de caballerías, con tanta afición y gusto, que olvidó casi de todo punto el ejercicio de la caza, y aun la administración de su hacienda. Y llegó a tanto su curiosidad y desatino en esto, que vendió muchas hanegas9 de tierra de sembradura para comprar libros de caballerías en que leer, y así, llevó a su casa todos cuantos pudo haber dellos; y de todos, ningunos le parecían tan bien como los que compuso el famoso Feliciano de Silva, porque la claridad de su prosa y aquellas entricadas razones suyas le parecían de perlas, y más cuando llegaba a leer aquellos requiebros10 y cartas de desafíos, donde en muchas partes hallaba escrito: La razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo de la vuestra fermosura. Y también cuando leía: ...los altos cielos que de vuestra divinidad divinamente con las estrellas os fortifican, y os hacen merecedora del merecimiento que merece la vuestra grandeza.

Con estas razones perdía el po

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 25 (BDH)

pag25_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) ſe honraua: s'honrava, o s'ornava mal entès, ens suggereix VC. El DCVB, però, ens diu que honrar-se també vol dir adornar-se. En VC ens suggereix que potser és un malentès per s'ornava. El DRAE no inclou aquest significat. (LB #cat #nodrae)

  2. 2) vellorí: un diccionari ([http://enciclopedia_universal.esacademic.com/143305|Enciclopedia Universal. 2012.]) diu que vellorí ve del català velludi (TX). No he trobat enlloc la paraula velludi en català (LB).

  3. 3) de plaça: de ciutat o poble. El DCVB i el DRAE inclouen definicions en aquest sentit per plaça. (LB #aclariment)

  4. 4) Friſaua con: frisava, fregava lleugerament [DCVB]. No apareix al Covarrubias, i tampoc amb aquest sentit a l'Autoridades. Però el DRAE ja l'inclou com acercarse, generalmente hablando de edad, però ni així encaixa amb la preposició con. (LB #cat)

  5. 5) enxuto: eixut. (LB #cat)

  6. 6) Quexana: en anglès, Quixana. Al capítol V, la versió castellana també diu Quijana, però posteriors versions i l'anglesa llavors diuen Quixada. Una edició anglesa de 1847, dient Quixada, ho aclareix amb lantern-jaws, que té la barra sortida i prima, que és força el significat català de quixat, i ens pot fer pensar en Felip II. (LB #pendent #ang #cat) En VC suggereix el nom Cuixà, amb grafia clàssica Cuixan, i que Cervantes li posés el nom burlesc Cuixot, que seria fàcil d'adaptar amb una Q.

  7. 7) ratos: en anglès, spirts, cops (moviment sobtat i energètic). Lliga amb un original que diés els cops (vegades), i no ratos. I sembla que el traductor a l'anglès no fos anglès. De tota manera, no he pogut trobar enlloc colps amb significat de vegades abans del s.XIX. Sí que el diccionari panoccitan.org dóna a còp primer de tot el significat de vegada. (LB #cat #ang #noang #nord)

  8. 8) los mas: la major part. Documentat al DCVB. (LB #pendent)

  9. 9) hanega: també dit fanega, mesura de superfície de terra concreta, o una mesura volumètrica per a gra. (LB #aclariment)

  10. 10) requiebro: requesta. Traducció sistemàtica del català requesta, potser perquè questió vol dir renyida, enfadament, entès per un trencament. El DRAE només en suggereix el sentit de floretes que es diuen a una dama, però en els textos pren tots els sentits de requesta. El primer que ho fa servir en castellà és Juan del Encina. (LB #cat #nodrae #pref)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: