Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

arroja de sí como con un trabuco. Y con esta manera1 de condición hace más daño en esta tierra que si por ella entrara la pestilencia; porque su afabilidad y hermosura atrae los corazones de los que la tratan a servirla y a amarla, pero su desdén y desengaño los conduce a términos de desesperarse; y así, no saben qué decirle2, sino llamarla a voces cruel y desagradecida, con otros títulos a éste semejantes, que bien la calidad de su condición manifiestan. Y si aquí estuviésedes, señor, algún día, veríades resonar estas sierras y estos valles con los lamentos de los desengañados que la siguen. No está muy lejos de aquí un sitio donde hay casi dos docenas de altas hayas, y no hay ninguna que en su lisa corteza no tenga grabado y escrito3 el nombre de Marcela; y encima de alguna4, una corona grabada en el mesmo árbol, como si más claramente dijera su amante que Marcela la lleva y la merece de toda la hermosura humana. Aquí sospira5 un pastor, allí se queja otro; acullá se oyen amorosas canciones, acá desesperadas endechas6. Cuál hay que7 pasa todas las horas de la noche sentado al pie de alguna encina o peñasco, y allí, sin plegar8 los llorosos ojos, embebecido y transportado en sus pensamientos, le halló el sol9 a la mañana; y cuál hay que, sin dar vado10 ni tregua a sus suspiros, en mitad del ardor de la más enfadosa siesta11 del verano, tendido sobre la ardiente arena, envía sus quejas al piadoso cielo. Y déste y de aquél, y de aquéllos y de éstos, libre y desenfadadamente triunfa la hermosa Marcela; y todos los que la conocemos estamos esperando en qué ha de parar su altivez y quién ha de ser el dichoso

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 113 (BDH)

pag113_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) eſta manera de condicion: sembla que no lliga. Aquesta mena de condició? En anglès, this manner of proceeding. En francès, ceſte eſtrange condition & humeur. En italià, per hauer sì terribil modo di fare. Com sovint passa, només en castellà ens sona estrany. (LB #pendent)

  2. 2) no ſaben que decirle: no saben què dir-li, com anomenar-la. O bé, no saben què dir-ne. Però no m'encaixa que no sàpiguen que dir davant d'ella. Les traduccions calquen el castellà. (LB #cat #pendent)

  3. 3) grauado y eſcrito: sembla redundant. En francès, ho reprodueix com en castellà. En anglès, només ingrauen. En italià, stampato & ſcolpito. (LB #pendent)

  4. 4) encima de alguna: sobre cadascun (nom o gravat). Ho sabem per les traduccions. Anglès: ouer some names. Italià: nella cima ciaſcheduno. Francès: au deſſus de quelqu'vn. El traductor al castellà devia pensar que era sobre cada faig (haya). I no sabem què ha passat amb algun o cadascun. (LB #ang #cat)

  5. 5) ſoſpira: sospira. Calca l'ortografia. (LB #cat #ort)

  6. 6) deſeſperadas endechas: desesperades complantes? endecha: Cançó de lamentació [DRAE]. El DccEC ens tradueix endecha a complanta (senyalant-ho per melodia) i al DCVB, per complanta ens dóna paraules o exclamacions de dolor, però cap cançó. Curiosament, les traduccions francesa i anglesa encaixen molt bé entre elles, i no amb la castellana. Podríem entendre que el traductor francès ha utilitzat la traducció anglesa de recolzament. En francès, deſeſperees & funebres lamentations. En anglès, dolefull and diſpayring laments. En italià, diſparate elegie. (LB #pendent #ang #fra).

  7. 7) Qual hay que: quin hi ha que, lligat amb el següent. El DCVB recull quin... quin..., com els uns una cosa, els altres l'altra, i apunta al castellà cual... cual.... (PX, LB #aclariment)

  8. 8) plegar [...] los ojos: clucar els ulls. Pot voler dir sense dormir [DCVB]. Em sona estrany això de plegar els ulls. En francès, fermer. En italià, chiudere. En anglès, fould. (LB #pendent)

  9. 9) le hallò el ſol a la mañana: (JB #cat #loc #jbq). El sol la trobà de matí.

  10. 10) vado: semblaria gual, però no m'hi encaixa gaire. En castellà dóna per vado el sentit en desús de tregua, espacio. En francès diu relaſche, però anota: l'Eſpagnol dit vado, qui veutdire paſſage. En italià, senza dar mai fine. En anglès, without giving wade or truce (LB #pendent).

  11. 11) ſieſta: sesta, primeres hores després del migdia [DCVB]. Les traduccions hi coincideixen. Inclòs al DRAE. (LB #aclariment)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: