Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

de una peña abajo, y que venía algo brumadas1 las costillas. Tenía el ventero por mujer a una, no de la condición que suelen tener las de semejante trato, porque naturalmente era caritativa y se dolía de las calamidades de sus prójimos; y así, acudió luego a curar a don Quijote y hizo que una hija suya, doncella, muchacha y de muy buen parecer, la ayudase a curar a su huésped. Servía en la venta, asimesmo, una moza asturiana, ancha de cara, llana de cogote, de nariz roma, del un ojo2 tuerta y del otro no muy sana. Verdad es que la gallardía del cuerpo suplía las demás faltas: no tenía siete palmos de los pies a la cabeza, y las espaldas3, que algún tanto le cargaban, la hacían mirar al suelo más de lo que ella quisiera. Esta gentil moza, pues, ayudó a la doncella, y las dos hicieron una muy mala cama a don Quijote en un camaranchón4 que, en otros tiempos, daba manifiestos indicios que había servido de pajar5 muchos años. En la cual6 también alojaba7 un arriero, que tenía su cama hecha un poco más allá8 de la de nuestro don Quijote. Y, aunque era de las enjalmas9 y mantas de sus machos, hacía mucha ventaja a la de don Quijote, que sólo contenía cuatro mal lisas10 tablas, sobre dos no muy iguales bancos, y un colchón que en lo sutil parecía colcha, lleno de bodoques11, que, a no mostrar que eran de lana por algunas roturas, al tiento, en la dureza, semejaban de guijarro, y dos sábanas hechas de cuero de adarga, y una frazada12, cuyos hilos, si se quisieran contar, no se perdiera uno solo de la cuenta. En esta maldita cama se acostó don Quijote, y luego la ventera y su hija le em

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 149 (BDH)

pag149_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) venia algo brumadas las coſtillas: En anglès, his ribs were thereby ſomewhat bruiſed. De bromades, i gira u/o. També cal tenía, o venía con. El DRAE inclou aquest significat. (LB #cat)

  2. 2) del un ojo: de l'un ull?. En castellà, no val aquesta doble determinació. Segons En Juan Gutiérrez Cuadrado, la doble determinació es mantenia al segle d'or amb un valor arcaïtzant, i altres lectors del segles XVIII i XIX ho consideraven un italianisme. En PC creu que és forma catalana. (LB #pendent)

  3. 3) las espaldas [...] le cargauan: les espatlles, perquè una persona només té una espalda. En anglès, her ſhoulders. (LB #cat)

  4. 4) camaranchon: segons DRAE, golfes, o la part més alta de la casa, on es solen desar trastos. A la pàg. 152 diu que estan en un estable. (Jordi #pendent) En francès, vne ſouſpendue. Podria ser que l'original diés una golfa, especialment pensant en el gènere femení del pronom posterior que s'hi refereix. (LB #cat)

  5. 5) pajar: si és a la part més alta de la casa, deu ser una pallissa, i no pas un paller. El DCVB ens suggereix que totes dues paraules es diuen pajar en castellà. No lliga amb l'estable. (Jordi #aclariment)

  6. 6) en la qual: gènere desquadrat, amb camaranchon (PX #pendent). Sí que lligaria amb una golfa. (LB #cat)

  7. 7) aloxava: caldria se alojaba. (PX #pendent)

  8. 8) alla: enllà. (LB #pendent #cat)

  9. 9) de las enxalmas, y mantas de ſus machos: del DRAE enjalma, aparells de bèstia de càrrega. En anglès, Canuaſſe, and coverings of his Mules. (canvas = lona). No lliga la descripció del DRAE amb canvas. (LB #aclariment)

  10. 10) mal liſas tablas: hi cal un participi, alisadas (PX). Podria ser taules mal llises. Crec que el participi de llisar pot ser llis. (LB #cat #pendent)

  11. 11) bodoque: grumoll (DccEC). (LB #aclariment)

  12. 12) fraçada: el DRAE reconeix que és del català flassada. El CORDE mostra resultats per fraçada i frazada bàsicament al segles XV i XVI. (LB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: