Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

el arriero, a la lumbre del candil del ventero, cuál andaba1 su dama, dejando a don Quijote, acudió a dalle el socorro necesario. Lo mismo hizo el ventero, pero con intención diferente, porque fue a castigar a la moza, creyendo sin duda que ella sola era la ocasión de toda aquella armonía. Y así como suele decirse: el gato al rato, el rato a la cuerda, la cuerda al palo2, daba el arriero a Sancho, Sancho a la moza, la moza a él, el ventero a la moza, y todos menudeaban3 con tanta priesa que no se daban punto de reposo; y fue lo bueno que al ventero se le apagó el candil, y, como quedaron ascuras4, dábanse tan sin compasión todos a bulto5 que, a doquiera que ponían la mano, no dejaban cosa sana.

Alojaba acaso aquella noche en la venta un cuadrillero de los que llaman de la Santa Hermandad Vieja de Toledo, el cual, oyendo ansimesmo el estraño estruendo de la pelea, asió de su media vara y de la caja de lata de sus títulos, y entró ascuras en el aposento, diciendo:

-¡Ténganse a la justicia! ¡Ténganse a la Santa Hermandad!

Y el primero con quien topó fue con el apuñeado de don Quijote, que estaba en su derribado lecho, tendido boca arriba, sin sentido alguno, y, echándole a tiento mano a las barbas, no cesaba de decir:

-¡Favor a la justicia!

Pero, viendo que el que tenía asido no se bullía6 ni meneaba, se dio a entender que estaba muerto, y que los que allí dentro estaban eran sus matadores; y con esta sospecha reforzó la voz, diciendo:

-¡Ciérrese la puerta de la venta! ¡Miren no se vaya nadie, que han muerto aquí a un hombre!

Esta voz sobresaltó a todos, y cada cual dejó la pendencia en el grado que le tomó la voz. Retiróse el ventero a su aposento, el arriero a sus enjalmas,

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 157 (BDH)

pag157_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) qual andaua ſu dama: de quina manera feien anar la seva mestressa? En anglès, the lamentable ſtate of his Miſtris. En francès, en quel eſtat eſtoit ſa maiſtreſſe. En italià, conciar sì male la ſua Dama. (PX,LB #cat #ita #pendent)

  2. 2) el gato al rato, el rato a la cuerda, la cuerda al palo: en JB apunta el rat, ben reconegut en masculí al DCVB. (JB #cat) En anglès, the Cat to the Rat, the Rat to the Cord, the Cord to the Poſt. En italià, il gatto al topo, il topo al gatto, & il gatto alla corda, & la corda al legno. En francès, le chat a la ſouris, la ſouris a la corde, & la corde au baſton. En PX ens apunta que al gravat de 1675 que diu Lo gat qui menge lo rat. Jo crec que, tot i un gir a l'ordre, és una referència a les estrofes de la cançó popular el camp de mill, que Joan Amades recull al seu Folklore de Catalunya. Cançons, refranys i endevinalles, que té una tornada que fa així: ... garrot de gat, gat de rata, rata de corda, corda de bou, .... Els versos, per cert, també inclouen un traginer, fent-nos refermar en la referència a la cançó. Verdaguer també recull la cançó el 1878 a Castellar de N'Hug, però diu verga en comptes de garrot. L'Albert ens apunta que aquesta cançó podia ser a castella, i ressalta que entre nacions properes, trobem les mateixes cançons, i senyala de La mosca y la mora, que sí que té la preposició al, però no inclou ni corda ni traginer. Del DRAE podem dir que inclou la paraula rato com a mascle de rata. (LB #cat #pref #loc).

  3. 3) todos menudeauan con tanta prieſſa: En anglès, all of them did mince it with such expedition. En holandès, en dat soo vaerdig en met sulck een haest datmer geen oog op houden kost (no ho sé traduir). Jo crec que ve d'una confusió de picar (colpejar) amb picar (tallar petit, que és el que significa mince en anglès): tots picaven amb tanta empenta. El DRAE, de menudear només duu significats relatius a sovint (a menudo). També es dóna a la pàg 141. (LB #cat #pref #interp #nodrae).

  4. 4) aſcuras: a scures. (JB #cat)

  5. 5) todos a bulto: (tots) a l'encop, tots alhora. En anglès, all [...] at once. En francès, en gros. En italià, a la cieca. Veiem que la versió castellana i anglesa no encaixen, i la francesa i la italiana, s'adiuen amb la castellana. Per la preposició a present a la castellana, i la forma anglesa, proposem a l'encop, que en castellà hauria d'haver estat a la vez. (LB #pendent #ang)

  6. 6) bullir: rebullir. El DRAE diu mover, menear, però ho exemplifica amb una de les dues frases del Quixot on apareix. No apareix fins l'Autoridades (1726). El DCVB per bullir ens diu: moure's agitadament, especialment una multitud. Però tenim rebullir, agitar-se, estar en moviment intens, sobretot de cosa viva. A la pàg. 157, en italià diu ruticaua; ruticare ho trobem definit com moure's o revoltar-se, però aquest terme no l'inclouen gaires diccionaris. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: