Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

nosotros sino uno y medio?

-Yo valgo por ciento1 -replicó don Quijote.

Y, sin hacer más discursos, echó mano a su espada y arremetió a los gallegos2, y lo mesmo hizo Sancho Panza, incitado y movido del ejemplo de su amo. Y, a las primeras, dio don Quijote una cuchillada a uno, que le abrió un sayo de cuero de que venía vestido, con gran parte de la espalda3. Los gallegos4, que se vieron maltratar de aquellos dos hombres solos, siendo ellos tantos, acudieron a sus estacas5, y, cogiendo a los dos en medio, comenzaron a menudear6 sobre ellos con grande7 ahínco y vehemencia. Verdad es que al segundo toque dieron con Sancho en el suelo, y lo mesmo le avino a don Quijote, sin que le valiese su destreza y buen ánimo; y quiso su ventura que viniese a caer a los pies de Rocinante, que aún no se había levantado; donde se echa de ver8 la furia con que machacan estacas9 puestas en manos rústicas y enojadas.

Viendo, pues, los gallegos el mal recado que habían hecho, con la mayor presteza que pudieron, cargaron su recua y siguieron su camino, dejando a los dos aventureros de mala traza y de peor talante.

El primero que se resintió fue Sancho Panza; y, hallándose junto a su señor, con voz enferma y lastimada, dijo:

-¡Señor don Quijote! ¡Ah, señor don Quijote!

-¿Qué quieres, Sancho hermano? -respondió don Quijote con el mesmo tono afeminado y doliente que Sancho.

-Querría, si fuese posible -respondió Sancho Panza-, que vuestra merced me diese dos tragos de aquella bebida del feo Blas10, si es que la tiene vuestra merced ahí a mano. Quizá será de provecho para los quebrantamientos de

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 141 (BDH)

pag141_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) Yo valgo por ciento: (JB #cat #loc #jbq)

  2. 2) Gallegos: en altres llengües, sempre Yanguesians. Mai els fan gallecs. Nomeś un Quixot castellà tampoc els fa mai gallecs: de 1865. (LB #ang)

  3. 3) espalda: espatlla. En anglès diu ſhowlder. I per a que el Quixot ferís a algú per gran part de l'esquena amb el ganivet, aquest hauria d'estar d'esquenes a ell, i no sembla el cas. (LB #cat #ang)

  4. 4) Gallegos: en altres llengües, sempre Yanguesians. Mai els fan gallecs. Nomeś un Quixot castellà tampoc els fa mai gallecs: de 1865. (LB #ang)

  5. 5) estacas: en anglès, ſtakes and trunchions of their carriage. Estaques i garrots del seu carro. En castellà no és tan detallat. (LB #ang #pendent)

  6. 6) començaron a menudear ſobre ellos con grande ahinco:. En anglès, diu laid on them with admirable ſpeede and vehemencie; se'ls van tirar a sobre. El DRAE, per menudear només inclou referències a menudo (sovint). Per la mateixa paraula menudear a la pàgina 157, crec que és: començaren a picar sobre ells amb gran empenta. Hi ha qui dubta que la paraula picar pogués tenir el sentit de colpejar en aquesta època; el diccionari català-llatí d'en Pere Torra de 1653 inclou (google books), entre els sentits de picar: ò pegar. Tundo, is. Per altra banda, l'occità té també la paraula picar amb significat de tustar o colpejar, i explica que al nord del Principat tinguem tant estès aquest sentit de picar, i cap presència de pegar o colpejar. (LB #cat #ang #interp #nodrae #nord) Segons en JB, l'original havia de dir manotear o manotejar (JB). En Madaix sospita que pot tenir a veure amb espès i menut, continuament.

  7. 7) grande [nom]: hi cal gran en comptes de grande. En català només utilitzem la forma gran. (LB #cat #lex)

  8. 8) echar de ver: adonar-se. El Maria Moliner ho defineix, de echar de ver una cosa, percatarse de ella. L'etimològic Roque Barcia (edició corregida de 1945) diu advertir, entender, conocer, saber, però no en diu res de l'etimologia. El diccionari de Sobrino (1791), ens diu Phrase fort en usage, qui signifie Ne cesser de voir, de regarder, d'observer, de faire réflexion, de considérer, de connoitre, de savoir, d'entendre; Lat. Continuò inspicere, considerare, perpendere, meditari. El diccionari de Jean Palet (1604) ens ho tradueix pel francès voir. El Diccionario de la lengua castellana en que se explica el verdadero sentido de las voces... de la RAE (1732, Vol 3), diu phraſe mui freqüente con que ſe dá à entender que ſe advierte, alcanza y conóce alguna coſa: y aſsi vale advertir, entender, conocer y ſaber. Lat. Rem animadvertere, noſcere. Sembla una expressió ben castellana. (LB #aclariment)

  9. 9) estacas: en anglès, trunchions, garrots. (LB #ang #pendent)

  10. 10) feo Blas: vol dir fierabras, apunta una nota a l'edició francesa. En italià, Feo Blaſſe. En anglès, Feoblas. En francès, feoblas. En anglès de Motteux, the liquor you talk on. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: