Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

Pero vuelve los ojos a estotra parte y verás delante y en la frente1 destotro ejército al siempre vencedor y jamás vencido Timonel de Carcajona2, príncipe de la Nueva Vizcaya, que viene armado con las armas partidas a cuarteles, azules, verdes, blancas y amarillas, y trae en el escudo un gato de oro3 en campo leonado4, con una letra que dice: Miau, que es el principio del nombre de su dama, que, según se dice, es la sin par Miulina5, hija del duque Alfeñiquén del Algarbe6; el otro, que carga y oprime los lomos de aquella poderosa alfana7, que trae las armas como nieve blancas y el escudo blanco y sin empresa8 alguna, es un caballero novel, de nación francés, llamado Pierres Papín9, señor de las baronías de Utrique; el otro, que bate las ijadas con los herrados carcaños a aquella pintada y ligera cebra, y trae las armas de los veros azules, es el poderoso duque de Nerbia, Espartafilardo del Bosque10, que trae por empresa11 en el escudo una esparraguera, con una letra en castellano que dice así: Rastrea mi suerte12. Y desta manera fue nombrando muchos caballeros del uno y del otro escuadrón, que él se imaginaba, y a todos les dio sus armas, colores, empresas13 y motes de improviso, llevado de la imaginación de su nunca vista locura; y, sin parar, prosiguió diciendo:

-A este escuadrón frontero14 forman y hacen gentes de diversas naciones: aquí están los que bebían las dulces aguas del famoso Janto; los montuosos que pisan los masílicos campos15; los que criban el finísimo y menudo oro en la felice Arabia16; los que gozan las famosas y frescas riberas del claro Termodonte; los que sangran por muchas y diversas vías al dorado Pactolo17;

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 174 (BDH)

pag174_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) la frente: el front. En castellà, per dir a davant o en primera fila, ha de ser masculí. I en femení, només el front com a part del cap. El DRAE no inclou com a femení la primera fila o davant d'algú. (LB #cat #nodrae)

  2. 2) Timonel de Carcajona: en anglès, Timonel of Carcaiona. (LB #pendent). En LMM apunta que timonel ve de timoner, i pensa també en carcaix, Carcaixent, carcassa, carcanada. (LMM)

  3. 3) un gato de oro, en campo leonado: podria ser el lleó daurat utilitzat per a Espanya en temps de Ferran El Catòlic. Ho ha investigat l'Enric Guillot (LB #pendent).

  4. 4) leonado: lleonat. De color groc rogenc [DCVB]. Segons el DRAE, de color rubio oscuro. (LB #aclariment)

  5. 5) la ſin par Miulina: en anglès, Miaulina (LB #pendent). En LMM suggereix que el seu escut potser deia Meu. I menciona que en Rudrigues la veu com N'Ana de Mendoza. (LMM)

  6. 6) Alfeñiquen del Algarbe: en LMM suggereix Escarransit de l'Algarb-Alguer. I menciona que Rudrigues el fa Ruy Gómez de Silva. (LMM)

  7. 7) alfana: cavall corpulent, fort i àgil [DRAE]. Apareix amb una nota amb la paraula castellana, a l'anglesa per Courſer.(LB #aclariment)

  8. 8) empreſa: divisa. Especialment amb el sentit de frase emblemàtica escrita a l'escut del cavaller. En anglès, sovint deuise, a vegades impreſe (en el cas de plural, com en italià). En francès, deuise. En italià, impreſa. Aquest significat d'empresa apareix al diccionari Franciosini (1620, NTLLE) per primer cop. Dels diccionaris de definicions, no apareix al Covarrubias ni a l'Autoridades, i només apareix a l'Usual (1780), on hi apareix com a significat principal d'empresa. (LB #pendent)

  9. 9) Pierres Papin [...] de Utrique: en LMM menciona que una nota de l'edició apunta que Pierres Papin era un fabricant de cartes de jugar. Suggereix per Utrique les paraules Truquell o truc. (LMM)

  10. 10) Espartafilardo del Bosque [...] duque de Nervia: en LMM menciona que una nota de l'edició apunta que devia ser el Duque de Niebla. Suggereix ell d'Esparta afillat, o que vingui d'espart. I per Nervia, que fos nerviós. (LMM)

  11. 11) empreſa: divisa. Especialment amb el sentit de frase emblemàtica escrita a l'escut del cavaller. En anglès, sovint deuise, a vegades impreſe (en el cas de plural, com en italià). En francès, deuise. En italià, impreſa. Aquest significat d'empresa apareix al diccionari Franciosini (1620, NTLLE) per primer cop. Dels diccionaris de definicions, no apareix al Covarrubias ni a l'Autoridades, i només apareix a l'Usual (1780), on hi apareix com a significat principal d'empresa. (LB #pendent)

  12. 12) con vna letra en Castellano, que dice aſsi, Rastrea mi ſuerte: en anglès, no diu res de Castellano; that ſaies, So trailes my fortune. A l'edició italiana el text apareix directament en castellà. En francès, la traducció desencaixada que fan és ma fortune ſuit le trac (no trobo trac a diccionaris francesos). En català, traçar es pot traduir al castellà per rastrear, i el català traç o traça podria ser un punt d'unió entre la traducció francesa i la castellana. A l'edició d'Anvers 1719 del BDH, la frase de Rastrea mi ſuerte està subratllada a mà. (LB #cat #fra #pendent)

  13. 13) empreſa: divisa. Especialment amb el sentit de frase emblemàtica escrita a l'escut del cavaller. En anglès, sovint deuise, a vegades impreſe (en el cas de plural, com en italià). En francès, deuise. En italià, impreſa. Aquest significat d'empresa apareix al diccionari Franciosini (1620, NTLLE) per primer cop. Dels diccionaris de definicions, no apareix al Covarrubias ni a l'Autoridades, i només apareix a l'Usual (1780), on hi apareix com a significat principal d'empresa. (LB #pendent)

  14. 14) frontero: fronter. En castellà hauria de ser frentero. (JV #cat)

  15. 15) los Maſilieos campos: en anglès, Mafilical fields. En posteriors edicions, Masilical. Hauria de ser Masileos o Masilicos. (LB #pendent)

  16. 16) felice: en el cas d'Aràbia, en anglès, Arabia Fælix. L'Aràbia feliça. A la segona part del quixot ja hi trobem un feliz i un felizmente, però. A la primera part, tots felice. Quasi tots els casos són al segle XVII i anteriors. (LB #pendent)

  17. 17) Pactolos: en anglès, Pactolus. (LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: