Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

zón y le asentó dos palos, tales que, si, como los recibió en las espaldas1, los recibiera en la cabeza, quedara libre de pagarle el salario, si no fuera a sus herederos. Viendo Sancho que sacaba tan malas veras de sus burlas, con temor de que su amo no pasase adelante en ellas, con mucha humildad le dijo:

-Sosiéguese vuestra merced; que, por Dios2, que me burlo.

-Pues, porque os burláis, no me burlo yo -respondió don Quijote-. Venid acá, señor alegre: ¿paréceos a vos que, si como éstos fueron mazos de batán, fueran otra peligrosa aventura, no había yo mostrado el ánimo que convenía para emprendella y acaballa? ¿Estoy yo obligado, a dicha, siendo, como soy, caballero, a conocer y destinguir los sones y saber cuáles son de batán o no? Y más, que podría ser, como es verdad, que no los he visto en mi vida, como vos los habréis visto, como villano ruin que sois, criado y nacido entre ellos. Si no, haced vos que estos seis mazos se vuelvan en seis jayanes3, y echádmelos a las barbas uno a uno, o todos juntos, y, cuando yo no diere con todos patas arriba, haced de mí la burla que quisiéredes.

-No haya más, señor mío -replicó Sancho-, que yo confieso que he andado algo risueño en demasía. Pero dígame vuestra merced, ahora que estamos en paz (así Dios le saque de todas las aventuras que le sucedieren tan sano y salvo como le ha sacado désta), ¿no ha sido cosa de reír, y lo es de contar, el gran miedo que hemos tenido? A lo menos4, el que yo tuve; que de vuestra merced ya yo sé que no le conoce, ni sabe qué es temor ni espanto. -No niego yo -respondió don Quijote- que lo que nos ha sucedido no sea cosa digna de risa, pero no es digna de contarse; que

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 206 (BDH)

pag206_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) en las espaldas: a les espatlles. En anglès, on the backe. (LB #pendent)

  2. 2) por Dios: per Júpiter. En anglès, for by Iove. Iove és el Déu Júpiter, no el Déu cristià. Aquesta discrepància de Dios/Júpiter apareix a diversos punts de la traducció. A la pàgina 75, fins i tot l'edició anglesa anota al marge que prefereix no escriure Jove, per tractar-se d'una obra cristiana. (LB #pendent #ang)

  3. 3) Iayanes: Gegants. Ho transcriuen després a Jayanes, entenent la I per jota majúscula. en anglès, Giants. Que no haguessin traduït Gegants a Iayanes; només hi és en plural en tot llibre, a tres llocs. El DCVB ens comenta la variant ortogràfica antiga, jagant (en majúscules, Iagant), i fins i tot jacant (del Cartoxà). En canvi, el DRAE diu que ve del francès antic jayani (enllaç1 –que considera que ha arribat al castellà jayán potser a través de l'occità– i enllaç2, CV) tot i que és una forma que trobem també en occità, i no menciona gigante tot i donar-li un sentit semblant. Etymonline ens porta per l'anglès Giant a francès del segle XII, jaiant, passant pel francès actual geant. L'edició francesa utilitza la forma Geants. (LB #cat #ang #pref)

  4. 4) alomenos: almenys. (JB #cat)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: