Llibre: «Sota l'estora del Segle d'or castellà»
[Més informació]
[ Inici | Novetats | Guia d'interpretació | Índex d'anotacions | Preguntes freqüents | @quixotcat ]
 

< Anterior | Següent >

Transcripció de 1605 Madrid BNE Cerv/118 (Projecte Gutenberg) revisada

echar sueltas1 a Rocinante, seguro de que le conocía por tan manso y tan poco rijoso2 que todas las yeguas de la dehesa3 de Córdoba no le hicieran tomar mal siniestro4. Ordenó, pues, la suerte, y el diablo, que no todas veces duerme, que andaban por aquel valle paciendo una manada de hacas5 galicianas de unos arrieros gallegos6, de los cuales es costumbre sestear con su recua en lugares y sitios de yerba y agua; y aquel donde acertó a hallarse don Quijote era muy a propósito de los gallegos. Sucedió, pues, que a Rocinante le vino en deseo de refocilarse con las señoras facas; y saliendo, así como las olió, de su natural paso y costumbre, sin pedir licencia a su dueño, tomó un trotico algo picadillo y se fue a comunicar su necesidad con ellas. Mas ellas, que, a lo que pareció, debían de tener más gana de pacer que de ál7, recibiéronle con las herraduras y con los dientes, de tal manera que, a poco espacio8, se le rompieron las cinchas y quedó, sin silla, en pelota. Pero lo que él debió más de sentir fue que, viendo los arrieros la fuerza que a sus yeguas se les hacía, acudieron con estacas, y tantos palos le dieron que le derribaron9 malparado en el suelo.

Ya en esto don Quijote y Sancho, que la paliza de Rocinante habían visto, llegaban ijadeando10; y dijo don Quijote a Sancho:

-A lo que yo veo, amigo Sancho, éstos no son caballeros, sino gente soez y de baja ralea. Dígolo porque bien me puedes ayudar a tomar la debida venganza del agravio que delante de nuestros ojos se le ha hecho a Rocinante.

-¿Qué diablos de venganza hemos de tomar -respondió Sancho-, si éstos son más de veinte y nosotros no más de dos11, y aun, quizá,

1605 Madrid BNE Cerv/118 pàg. 140 (BDH)

pag140_escanejada anterior anterior
 

Aquesta pàgina a d'altres exemplars

Enllaços aproximats; les pàgines no es corresponen una a una. Recordeu que podeu clicar els enllaços amb el botó del mig del ratolí, i s'obriran en una nova finestra.

Anotacions de la pàgina

  1. 1) echar ſueltas: posar traves. El DRAE inclou aquest sentit per sueltas. En anglès, to tie Rozinante ſure. En francès, mettre des entraues. (LB #aclariment)

  2. 2) rijoso: mulenc, que s'inquieta i avalota molt davant la femella. (LB #aclariment)

  3. 3) la dehesa de Cordoua: en anglès, Stood of Cordoua. En RP ens diu que pot ser la ortografia antica de stud, conjunt de cavalls mantingut apart per algun objectiu: curses, caça, cria, etc. (LB #aclariment).

  4. 4) tomar mal ſinieſtro: pendre mal? (PX #pendent). En francès, ne luy euſſent pas faict commettre vne meſchanceté. En anglès, could not make him to think the leaſt ſiniſter thought. En anglès de Motteaux, an indecent thing. En italià és una mica escrit diferent: non gl'hauerebbano fatto pigliare, cattiua piega. (LB)

  5. 5) hacas: haques. En castellà, sonaria més actual jacas. El DRAE inclou haca també. (LB #pendent #lex)

  6. 6) Gallegos: en altres llengües, sempre Yanguesians. Mai els fan gallecs. Nomeś un Quixot castellà tampoc els fa mai gallecs: de 1865. (LB #ang)

  7. 7) mas gana de pacer que de al: El DRAE parla de la partícula ál que diu que vol dir otra cosa. El DCVB ens apunta que al equival a altre, o altra cosa, amb els seus usos. I cita un text castellà que explica el seu ús en valencià; per tant, entenc que té orígen català. Al CORDE hi ha uns quants resultats de "de ál", però el Quixot és la més nova on surt. La forma al retira molt més a altre que otro, i per això la veig més catalana. (LB #cat #lex)

  8. 8) a poco eſpacio: ab poc espai, amb poca estona. El DCVB inclou el significat de porció de temps per a espai. (LB #cat)

  9. 9) le derribaron malparado en el suelo: el deixaren estès a terra. Això de derribar en el suelo sembla de confondre a terra de situació amb el de direcció. En anglès, they fairely laid him along. (LB #cat)

  10. 10) llegauan hijadeando: [DRAE] mover mucho y aceleradamente las ijadas (el ventre), por efecto del cansancio. I el DRAE inclou que jadear ve de ijadear. Pensava que no s'hi hagués colat un pronom hi. En anglès, approached breathleſſe. (LB #pendent)

  11. 11) y noſotros no mas de dos, y aun quiça noſotros, sino uno y medio: no som més que dos, i per ventura, que un i mig? En anglès, and we but two, and peraduenture but one & a halfe En francès, nous ne ſommes que nous deux, & peut eſtre encor ne ſommes nous qu'vn & demy. En italià, noi due ſoli, & forſ'anco, uno e mezzo?. (PX,LB #pendent)

 

Podeu enviar-nos un comentari sobre aquesta pàgina: noves anotacions, propostes de millora, consells lingüístics, o el que us sembli convenient.

Remitent (amb adreça-e, si voleu resposta):

Comentari: